Vistes al mar

El vent se desferma
i tot el mar canta.
Mar brava,mar verda, mar escumenjanta!
L’onada s’adreça,
venint s’ageganta,
avença i s’acosta
callada que espanta.
L’escuma enlluerna,
el sol abrillanta,
l’onada s’esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
Joan Maragall

Cels d’hivern

El camp llagrimeja solitari i erm,
sota l’agonia d’aquests cels d’hivern.

Dos riells de gebre solquen el camí;
dues fulles seques van pel ventolí.

Humitats dolroses xopen les arrels;
estremeixen l’aire tremolins crudels.

Un silenci pàl·lid regna en tot indret;
tot és mort: sols viuen les llavors i el fred.

Soledat glaçada, gestos desolats
de les branques nues sobre els cels morats.

Miquel FERRÀ, A mig camí, 1926.

Tardor benigna

Passen en llarga desfeta
damunt les flors dels terrats
núvols que vénen de ploure,
decandits i escabellats.Naveguen en la mar dolça
d’un cel blau tot indolent,
i mira el sol i no mira,
amorosit en argent.Més suau que en primavera,
la llum pinta els degotalls;
els carrers lluen i lluen
de finestres amb miralls.

I ara que al verger hi han a penes
roges pomes a collir
i rossegen tant els arbres
que encatifen el camí,

amb bell sucre d’indulgència
i l’humil foquet a punt,
hom fa encara melmelades
de records d’amor difunt.
Josep Carner

El sol de mitjanit a l’ Àrtic

Tradicions del maig

Jardí de flors. Gustav Klimt

L’arribada del maig representava el retorn al temps de les flors i de la verdor. Els pobles antics creien però, que els genis de la fred s’enfurismaven i per això durant els primers dies feia fred i mal temps.  “Pel maig no deixis ton gipó per si ve el fred de trascantó”.

A pagès, arribat aquest mes,

Porphyra, porpra

El color porpra durant segles s’ha relacionat amb l’opulència i el poder. Aquesta relació té un origen.

Fa més de quatre mil anys que el color porpra –porphyra, en grec- ja s’utilitzava per tenyir teles. El producte s’extreia de cargols de mar

De gamarussos i altres faves

Aquests dies de tardor consolidada, en què els camins estan coberts de fulles marrons, grogues i taronges, en què quan el dia cau es poden veure els rosats del cel en el verd-blau de l’aigua de rierols i basses, els ocells, a les branques, en els fils o en el cel, gaudeixen de les hores de sol. Aquest matí, contemplant-los, he recordat un ocell ben diferent dels que volaven, el gamarús, ocell d’ulls negres i inquietants, un ocell sedentari i nocturn. D’aquí que a la persona que és aturada i beneitona, se li digui que és “gamarussa”.

I com gamarús o gamarussa hi ha altres paraules que, tot i que algunes quasi ja no es diuen, s’usen o s’usaven per referir-se a persones amb poca esma, quietes, poc decidides,…

Bolets

.

Amb la tardor arriben els bolets i petits i grans, cistell en mà, anem al bosc per gaudir de la bellesa de la paleta de colors més variada de la natura, dels sons dels ocells que fugen de les urbs sorolloses i apressades i de la sorpresa i alegria de descobrir rovellons, pinatells i molts altres tipus de bolets comestibles que ens regalen olors i sabors intensos. Pels nostres infants anar a buscar o caçar bolets és una inoblidable aventura.