Menjar blanc

grabado-medieval-de-una-cocinaEl menjar blanc és possiblement un dels menjars més antics que encara es cuinen avui en dia a Catalunya i en diferents països d’Europa amb noms molt semblants. A Itàlia, el Biancomangiare; a Anglaterra el Blancmange; a Espanya, el Manjar blanco, etc.

L’origen d’aquest plat s’intueix ja en el temps dels grecs i els romans. En el S.XI hi havia un manual de dietètica iraní en àrab, Al taqwin al silha, que es va traduir al català a l’edat mitjana, en el qual es descrivia un menjar blanc a base de farina d’arròs, llet i sucre.

En un inici sembla que el menjar blanc era un puré una mica dolç, els ingredients del qual eren el pollastre, la llet d’ametlles, el sucre i la farina d’arròs. El pollastre es podia substituir per altres animals o fins i tot per verdures. Arnau de Vilanova ja l’aconsellava en el Règimen sanitatis, tractat escrit el 1308, per tutelar la salut del rei d’Aragó i es podia llegir en el Llibre de Sent Soví, un receptari català de 1324.

A la cuina medieval, era un dels menjars estrella de la Quaresma, una crema que no tenia ni ous, ni llet animal. Com que tenia un elevat contingut calòric també es preparava com a remei per a les persones malaltes.

Durant el Renaixement es va continuar elaborant, i apareix en els receptaris catalans de l’època, com en  El llibre del coch (1520), de Robert de Nola.

A  La cuynera catalanaLa cuynera catalana, ó sia reglas útils, fàcils, seguras y económicas per cuynar bé: escullidas dels autors que millor han escrit sobre aquesta materia-,  receptari de 1835, el menjar blanc també s’anomena mató de monja.

De totes les variacions que es poden fer, la que us proposo és aquesta:

Ingredients (4 persones)
1l de llet d’ametlla
150 g de farina d’arròs ecològica
150 g de sucre panela
1 canó de canyella
1 pell de llimona
Canyella en pols

Elaboració

Posarem en un cassó la llet d’ametlles amb el canó de canyella, la pell de la llimona i la panela, ho posarem al foc i ho farem bullir. Quan bulli, abaixarem el foc i al cap de tres minuts, traurem el canó de canyella i la pell de la llimona. Desfarem la farina d’arròs en una mica de la llet d’ametlles freda i, passats els tres minuts, li anirem abocant poc a poc i sense deixar de remenar. Quan la barreja comenci a bullir, la deixarem cinc minuts més al foc, i la continuarem remenant fins que s’espesseeixi.

Tot seguit ho posarem en terrines i abans de servir-ho hi tirarem una mica de pols de canyella per sobre.