Category Archives: paraula

O solitude, cantada per Anne Sofie von Otter

La teva solitud
En tant que puguis, no malbaratis
La teva solitud, dedicant-la a una absurda
recerca de no-res, ni et persegueixis
tossudament per corredors obscurs,
esporuguit per la llum dels preceptes.
Surt a ple sol i fixa’t
en coses dures. Pensa
que el joc desmesurat de les paraules
no et servirà de res si no el recolzes
damunt d’allò que et volta. Hi ha les pedres
i els arbres i la gent i tantes coses
que pots tocar amb les mans! Que no t’adonis
algun dia, amb espant, que els anys et passen
i et mous només entorn de la teva ombra

Miquel Martí i Pol

Anuncis

Joc de miralls

Altra banda del mirall
         
                                         Un joc de miralls
                                         permet veure l’altra banda del poema.

                                  Joan Brossa

Els núvols

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus…

Màrius Torres

Setembre

m_id_379009_grapes

Setembre. El nom dels mesos de l’any prové del calendari romà. Inicialment, en aquesta època, l’any tenia deu mesos i començava el mes de març. El setè mes era, doncs, el setembre, que ve del llatí septem.

El setembre pot ser molt assolellat i sec –El mes de setembre, asseca les fonts sempre-, o plujós –Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural; el setembre s’endú els ponts o eixuga les fonts.
Continua llegint

La gran cursa del mar

IMG_4758.jpg
“Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.”

Fragment del poema de Josep Palau i Fabre

Pel juliol… a la una canta el gall, a les dues la gallina, a les tres el rossinyol i a les quatre ja és de dia

IMG_7425El mes de juliol és el mes de la calor i durant les primeres setmanes encara es poden veure màquines de segar amunt i avall. Els camps segats, descansen grocs i sovint la planúria escapça la vista a causa de les bales grosses i rodones desades curosament en fileres. El contrast d’aquest paisatge ve donat pel dels arrossars, plens de verdor i de vida, per les hortes plenes de mongetes,  tomates, cebes, cogombres, i pels arbres fruiters que enllamineixen la vista i la boca quan assaborim la fruita madura i dolça. El roig de les cireres ha donat pas al taronja lluent dels albercocs i al foc dels préssecs. La carnositat d’aquestes a la frescor de les síndries i dels melons. Pels jardins, lluen esplets de tot tipus de flors i d’olors que tempten les abelles amb les ratlles del groc del girasol. Enmig de tot aquest joc de colors, olors, sabors i contrastos, els ocells solquen els espais amb una alegria i uns refilets encomanadissos.

En referència als ocells o al cantar tenim expressions com:

Canta com un rossinyol : Persona que té una veu harmoniosa i clara quan canta

Xerraire com una mallerenga: Persona que no calla mai.

Fa galls: Persona que desentona quan canta.

Cantar-li les quaranta: Renyar, dir les coses pel seu nom a una persona.

Cantar les absoltes: Donar per perduda alguna cosa

Ni menja, ni piula: Una persona que no fa res.

L’aufàbrega

sant joan1
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.
Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
           Joan Maragall, 1897

Tradicions del maig

klimt jardí amb flors

Jardí de flors. Gustav Klimt

L’arribada del maig representava el retorn al temps de les flors i de la verdor. Els pobles antics creien però, que els genis de la fred s’enfurismaven i per això durant els primers dies feia fred i mal temps.  “Pel maig no deixis ton gipó per si ve el fred de trascantó”.

A pagès, arribat aquest mes, Continua llegint

Escotorit, esternocat,…?

IMG_6690Val més ser escotorit, tenir curiositat i preguntar, que no ser un esternocat o un rampinyaire que xerra pels descosits sense pensar què diu o quin mal fa. O un porc mal abeurat que no està content amb el que té o li donen. I és que…, sense que calgui que ens agafin pel ganyot, tots som coneixedors de paraules que hem heretat de la família i de l’entorn més proper, mots que ens són entranyables o familiars i que és bonic de no perdre i compartir, sense entrar en una verbagàlia avorrida i capritxosa.

Agafar pel ganyot: Prémer una persona pel canyó, sovint per cridar-li l’atenció d’alguna cosa. Per exemple: L’insultava i se’n reia fins que va perdre la paciència i el va agafar pel ganyot.

Ser un porc mal abeurat: Persona desagraïda, que no està contenta amb el que se li ofereix. Generalment es diu quan una persona directament o indirectament menysprea o menysté alguna cosa que se li ofereix amb generositat. Per exemple: L’han ajudat en tot el que li calia perquè pogués estudiar i ara que ja té estudis i feina, ni els saluda. És un porc mal abeurat!

Ser un esternocat: Persona que actua precipitadament i sense pensar abans d’actuar en les possibles conseqüències. Per exemple: És tant esternocat que se’n va anar amb els francesos sense pensar com ho faria per tornar.

Ser un verbagàlia: Persona que parla per parlar fins al punt que les persones no acaben donant credibilitat al que diu. Per exemple: Parla de tot sense tenir-ne informació, és un verbagàlia. Verbagàlia: xerrameca.

Rampinyar: Localisme que prové de rapinyar i que significa robar alguna cosa. Hi ha qui relaciona la paraula amb el rampí –estri amb un mànec de fusta i punxes llargues que serveix per recollir herbes, etc. Per exemple: Li han rampinyat la cartera que duia a la butxaca dels pantalons.

 

Parlant de la Quaresma

vella quaresmaAquest mes de març ens acompanya la Quaresma (període de set setmanes que va des del Dimecres de Cendra fins al Diumenge de Rams), època en què molts anys enrere els divendres es feia dejuni, no es menjava res o unes sopes d’oli o escudella sense carn. Continua llegint