Category Archives: Sin categoría

La por vista per “El Roto”

La por, El roto

 

Anuncis

Joc de miralls

Altra banda del mirall
         
                                         Un joc de miralls
                                         permet veure l’altra banda del poema.

                                  Joan Brossa

Aigua-marina

IMG_0313

Voldria, ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala,

i no mudar-me del lloc

platejat d’aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra,

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem,

i en la fusta de l’escàlem.

I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles,

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment,

i aquesta mica de vent,

i el teu amor, transparent

com una aigua-marina.

Josep M de Sagarra

Vull estar amb tu

Kandins

L’olor del cafè dels matins quan em llevo amb tu.
Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar.

I penso en tu a cada moment
des que el sol treu el cap pel Tagamanent
i va il·luminant els somriures de la meva gent.

El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit
els veïns del tercer que se’m queixen dels teus crits d’ahir.

I quan em dius que tens pressa però encara tens temps
d’enganxar-te als llençols durant cinc minuts més.
fent el gos, fent l’amor,
espolsant-nos la mandra molt lentament.

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars,
ningú podrà fer-me dubtar:
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.
Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.

Quan m’enfado i esclates a riure per sota el nas,
quan et dono peixet en els jocs que t’agrada guanyar.

La vida tranquil·la dels dies d’estiu,
les nits a la fresca banyant-nos al riu,
petons i cançons a la platja de Tamariu

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars,
ningú podrà fer-me dubtar:
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.
Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.

La teva veu comença el dia,
la promesa d’una alegria
que viu entre els teus gestos quotidians.
Em quedaré amb tu per sempre,
a la vora de la primavera
que desplegues generosa a cada pas.

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars,
ningú podrà fer-me dubtar:
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.
Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.

La dansa dels esquelets

The Skeleton Dance és un clàssic. Un curtmetratge d’animació, el primer de la sèrie dels setant-cinc curts que amb el nom de Silly Symphonies Walt Disney va crear entre 1929 i 1939 i en els quals surten per primera vegada l’ànec Donald i el gos Pluto.

La dansa dels esquelets va ser produïda i també dirigida per Walt Disney i animada per Ub Iwerks. Iwerks va crear pràcticament la totalitat dels dibuixos animats de les Silly Symphonies i els primers dibuixos de Mickey Mouse. La música va ser creada per Carl Stalling, qui, donades algunes discussions amb Disney de si primer s’havia de crear l’animació o la música, el va inspirar a fer  aquests curts.

Aquest curt i els altres van servir a Disney per experimentar noves tècniques i tecnologies. La música i els personatges són curiosos i no parlen. Què devien pensar les persones que el van veure per primera vegada el 1929?

El 1994 Skeleton Dance va ser considerat com el 18è millor curtmetratge d’animació de la història per 1.000 crítics.

Us animo a veure aquest grup d’esquelets que ballen i creen música en un tenebrós cementiri on es fa ús del so dels arbres i dels animals per acompanyar el ball.

 

Tradicions del maig

klimt jardí amb flors

Jardí de flors. Gustav Klimt

L’arribada del maig representava el retorn al temps de les flors i de la verdor. Els pobles antics creien però, que els genis de la fred s’enfurismaven i per això durant els primers dies feia fred i mal temps.  “Pel maig no deixis ton gipó per si ve el fred de trascantó”.

A pagès, arribat aquest mes, Continua llegint

Porphyra, porpra

Mosaico_San_Vital_Justiniano_detalle_jpgEl color porpra durant segles s’ha relacionat amb l’opulència i el poder. Aquesta relació té un origen.

Fa més de quatre mil anys que el color porpra –porphyra, en grec- ja s’utilitzava per tenyir teles. El producte s’extreia de cargols de mar Continua llegint

L’Americano

flor-deshojada

Els escrits d’adolescència de Mercè Rodoreda són molt reveladors dels sentiments de tristesa i  de Continua llegint

Escotorit, esternocat,…?

IMG_6690Val més ser escotorit, tenir curiositat i preguntar, que no ser un esternocat o un rampinyaire que xerra pels descosits sense pensar què diu o quin mal fa. O un porc mal abeurat que no està content amb el que té o li donen. I és que…, sense que calgui que ens agafin pel ganyot, tots som coneixedors de paraules que hem heretat de la família i de l’entorn més proper, mots que ens són entranyables o familiars i que és bonic de no perdre i compartir, sense entrar en una verbagàlia avorrida i capritxosa.

Agafar pel ganyot: Prémer una persona pel canyó, sovint per cridar-li l’atenció d’alguna cosa. Per exemple: L’insultava i se’n reia fins que va perdre la paciència i el va agafar pel ganyot.

Ser un porc mal abeurat: Persona desagraïda, que no està contenta amb el que se li ofereix. Generalment es diu quan una persona directament o indirectament menysprea o menysté alguna cosa que se li ofereix amb generositat. Per exemple: L’han ajudat en tot el que li calia perquè pogués estudiar i ara que ja té estudis i feina, ni els saluda. És un porc mal abeurat!

Ser un esternocat: Persona que actua precipitadament i sense pensar abans d’actuar en les possibles conseqüències. Per exemple: És tant esternocat que se’n va anar amb els francesos sense pensar com ho faria per tornar.

Ser un verbagàlia: Persona que parla per parlar fins al punt que les persones no acaben donant credibilitat al que diu. Per exemple: Parla de tot sense tenir-ne informació, és un verbagàlia. Verbagàlia: xerrameca.

Rampinyar: Localisme que prové de rapinyar i que significa robar alguna cosa. Hi ha qui relaciona la paraula amb el rampí –estri amb un mànec de fusta i punxes llargues que serveix per recollir herbes, etc. Per exemple: Li han rampinyat la cartera que duia a la butxaca dels pantalons.

 

Porrussalda

porrusalda

Porrusalda, paraula que en basc significa caldo de porros,  és un plat típic basc i navarrès elaborat principalment porros i també amb verdures com les pastanagues, les patates, les cebes i la carbassa.

 

 

Ingredients (per a 4 persones)

5 porros
3 pastanagues
3 patates Red Pontiac
1 ceba
1 l de brou de pollastre
1/2 l d’aigua mineral
oli d’oliva verge extra
julivert
sal (opcional)

Elaboració

Per fer el brou posarem retalls de pollastre, julivert i opcionalment sal en una olla amb aigua mineral. Ho courem amb l’olla tapada durant 6 o 7 minuts comptats a partir del moment que comença a sortir el vapor. >Ho desgreixarem, ho colarem i ho desarem.

Pelarem les cebes i les picarem ben fines. Posarem un raig d’oli en una cassola i hi tirarem les cebes. Les courem a foc ben baix, sense que quedin gens daurades. Hi tirarem el brou.

Tallarem els porros a rodelles. Pelarem les pastanagues i les patates i les tallarem també. Afegirem els porros, les pastanagues i les patates a la cassola. Hi tirarem sal (opcional) i ho deixarem coure durant 18-20 minuts.

I ja tenim a punt la porrussalda. La servirem calenta en un plat fondo i… bon profit!

Aquest plat també es pot cuinar afegint-hi bacallà dessalat els darrers 4-5 minuts. Recordeu que el bacallà autèntic és el gadus morhua i no el Trisopterus  i el Pollachius (que són l’abadejo i la mòllera).