Vistes al mar

El vent se desferma
i tot el mar canta.
Mar brava,mar verda, mar escumenjanta!
L’onada s’adreça,
venint s’ageganta,
avença i s’acosta
callada que espanta.
L’escuma enlluerna,
el sol abrillanta,
l’onada s’esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
Joan Maragall

L’aufàbrega

Aquesta mata olorosa

de la nit de Sant Joan

llença flaire, silenciosa,

entremig de la bravada

de la nit incendiada

per tants focs que es van alçant.

Entremig dels núvols roigs,

el cel blau i les estrelles;

entremig dels crits de goig,

remoreig de fontanelles,

i entre el baf esbojarrant,

una flaire es va escampant

fresca, suau i candorosa:

les aufàbregues la fan:

són les mates oloroses

de la nit de Sant Joan.

           Joan Maragall, 1897

Seguit de les vistes al mar

Flameja al sol ponent l’estol de veles
en el llunyà confí del cel i l’aigua.
La mar, inquieta, com un pit sospira
en la platja reclosa i solitària.
D’on pot venir la inquietud de l’ona?
Ni un núvol en el cel… ni un alè d’aire…
D’on pot venir la inquietud de l’ona?
Misteri de la mar! L’hora és ben dolça.
Flameja al sol ponent, l’estol de veles.

                                           Joan Maragall