Vivian Mayer

Vivian Maier

Qui era Vivian Maier? Poca gent la coneix encara. Fotògrafa poc coneguda se’n va descobrir l’obra quan no feia gaires mesos que havia mort, als 83 anys. Vivian Maier era una dona americana que treballava de mainadera. Es conformava de cobrar un sou baix, però sempre posava una condició a les famílies amb qui treballava: poder tancar la porta de la seva habitació amb un cadenat.

Ningú sabia que, amb els anys, aquella dona havia anat acumulant més de 150.00 negatius de fotografies, pel·lícules de super 8, cintes amb converses amb persones desconegudes, a més d’algunes càmeres Rolleiflex, caixes amb diaris, cartes, barrets i tot tipus d’andròmines personals que quan va morir van anar a parar, la majoria, a magatzems de venda, tipus encants.

L’any 2007 un jove historiador, John Maloof, va comprar l’arxiu documental de Maier en una subhasta a Chicago. No va ser fins l’any 2009, quan Maloof va publicar algunes d’aquestes fotos en el seu bloc que no es va començar a descobrir la fotògrafa. Pocs dies després de publicar-se les fotos, l’interès i la difusió de l’obra de Vivian Maier va començar a créixer sense precedents.

Els milers de fotografies que havia fet Maier tenien com a objectiu, especialment, les persones, l’arquitectura de Nova York, Los Àngeles i Chicago. Aquesta desconeguda havia fotografiat carrers i carrers americans dels anys 50 i 60, s’havia convertit en una representant de l’Street photography americana del segle XX. Fotografiava contrastos, infants jugant i borratxos estirats al carrer, lesionats… però a les fotos mai s’hi veu cap tipus de menysteniment. Fos el que fos que fotografiava, ho feia des del més alt respecte.

Vivian Maier també es fotografiava ella, en el vidre d’una botiga, en el mirall de la cambra de bany,… Se sap tant poc d’aquesta dona que no es coneix ni la formació que tenia, ni què l’empenyia a fer tantes fotos, ni per què si en sentia tanta passió no en va parlar mai, ni les va ensenyar.

VM1Tot i que els propietaris de les cases on va viure i treballar la recorden amb la càmera al coll, a ningú li va provocar curiositat de saber què fotografiava i per què. La imatge de la càmara al coll, la complementava un abric o una gavardina grosses, un barret d’ales caigudes, camisa masculina, faldilles llargues i amples i sabates negres i planes.

L’estrena de Finding Vivian Maier el 2013, nominada als Òscar a la categoria de Millor documental, inicia un reconeixement a la fotògrafa.

La fotògrafa Mary Ellen Mark estableix similituds entre el sorprenent llegat de Vivian Maier i autors com Robert Frank, Lisette Model, Helen Levitt y Diane Arbus.

Altres reconeguts fotògrafs urbans com Joel Meyerowitz en destaquen la capacitat innata d’apropar-se a la gent desconeguda i aconseguir que es deixessin fer fotos sense perdre l’espontaneïtat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s