Category Archives: poesia

M’ASSEC

M’assec

a contemplar el temps

a l’espera que alguna espurna

sadolli aquesta set de tu.

I escric amb urc

per servar gelosa

el plaer de sentir-te dins meu

en cada mot que escric.

Montserrat Abelló

Música de poetes

Música de poetes és un espai virtual per a la música i la literatura que recull les cançons que han compost els músics a partir de la lletra dels nostres poetes. Aquest interessant recurs ha estat promogut per la UOC i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Podeu fer un petit tast de poemes cantats clicant a l’enllaç que hi ha al damunt de les fotos.

L’arròs blanc

Ben apilotat,  
l’arròs blanc fa plat,  
i pot barrejar-s’hi  
-no és cap disbarat- 
tota llei de salses,  
plàtan, ou ferrat,  
verdures, formatge, 
pollastre trinxat,  
gambes i tonyina  
i el que ve de grat,  
per tal que resulti  
un plat variat,  
que l’arròs ho lliga  
 tot molt ben lligat. 

Miquel Martí i Pol

Cels d’hivern

IMG_7545

El camp llagrimeja solitari i erm,
sota l’agonia d’aquests cels d’hivern.

Dos riells de gebre solquen el camí;
dues fulles seques van pel ventolí.

Humitats dolroses xopen les arrels;
estremeixen l’aire tremolins crudels.

Un silenci pàl·lid regna en tot indret;
tot és mort: sols viuen les llavors i el fred.

Soledat glaçada, gestos desolats
de les branques nues sobre els cels morats.

Miquel FERRÀ, A mig camí, 1926.

El tió

Tió fet per Angelina Casas

Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
la tenim preparat el tió.

L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!

Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: – Caga, tió!

El tió sap que som criatures
i esperant trere’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser, 
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer.

I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.

Joana Raspall

Una gran poeta desconeguda: Edna St Vincent Millay

Edna St. Vincent Millay (1892-1950)  és una de les grans poetes desconegudes del modernisme americà. El 1912 va tenir gran èxit amb el poema “Renascense”.  Marcel Riera, qui ha traduït cent dels  poemes  a L’amor no ho és tot, assegura que la seva obra és “moderna i genuïna”, i recorda que va ser molt coneguda a la dècada dels 20. A més de ser reconeguda amb el premi Pulitzer el 1923, “era una estrella que venia desenes de milers d’exemplars dels seus llibres” i tenia “una vida heterodoxa i escandalosa, canviant sovint de parelles, que tan aviat eren homes com dones”.  Per aquesta raó, a , se l’anomenava  “la Byron femenina dels anys 20”. La seva biògrafa la qualificava com “d’herald de la nova dona”.

El llibre més reconegut en vida de “la poetessa que feia ús abundant del sonet anglès” fou Fatal Inteview, de 1932, on es fa palesa la influència de William Shakespeare, de Christina Rossetti i d’Elisabeth Browning.

El seu últim recull, La collita és meva, és de l’any 1954, quatre anys després de la seva mort.

Un dels sonets escollits i traduïts per Marcel Riera a L’amor no ho és tot., (Quaderns crema,2017).

AFTERNOON ON A HILL

I will be the gladdest thing
Under the sun!
I will touch a hundred flowers
And not pick one.
I will look at cliffs and clouds
With quiet eyes,
Watch the wind bow down the grass,
And the grass rise.
And when lights begin to show
Up from the town,
I will mark which must be mine,
And then start down!

LA TARDA EN UN TURÓ
Seré la cosa més alegre
que el sol ha il·luminat!
Palparé les flors a grapades
i no en colliré cap.
Miraré els estimballs i els núvols
amb ulls sense aclucar,
i veuré el vent com vincla l’herba
i l’herba es torna a alçar.
I quan de nou les llums s’encenguin
a la ciutat que sé,
diré quina haurà de ser meva
i després baixaré!

(Traducció de Marcel Riera)

“Millay és fascinant tant pel que diu com per com ho diu. La seva poesia és plena de sofisticació, elegància, sensualitat i mundanitat, i la lectura dels seus poemes resulta sempre seductora i sovint enlluernadora”.
Sebastià Alzamora, Ara

“Edna St. Vincent continua captivant noves generacions de lectors gairebé setanta anys després de la seua mort. Millay va compondre alguns dels sonets més brillants de la tradició literària anglosaxona del segle XX”.
Alfred Mondria, Levante

“Com tothom aleshores, jo volia seguir les passes de l’exquisida Edna St. Vincent Millay, però per desgràcia només tenia un parell de sabates velles. Va aconseguir que la poesia semblés una cosa senzilla que qualsevol podia fer, però naturalment no era així”.
Dorothy Parker

Divisa

orquídia

L’estel d’un esguard
i el d’una senyera,

la guerra i l’amar:
la sal de la terra.

Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
        La gesta dels estels, Joan Salvat-Papasseit

Guaitar el bosc un capvespre que neva

arbre nevat1.jpg

Em fa que sé de qui són aquests arbres.
És al poble, però, que té la casa;
No hi ha perill que em vegi aquí aturat
guaitant com la nevada els hi embolcalla.

El poltre deu notar que no és del cas
que ens aturem no havent-hi a prop un mas,
entre aquest bosc i la bassa glaçada,
el capvespre més llòbrec de tot l’any.

Fa que dringui l’arnès d’una sacsada
com per fer-me adonar de la badada.
Després només se sent el fregadís
d’un vent suau i les volves que cauen.

El bosc és bell i fondo i ombradís;
jo he de complir, però, el meu compromís
i abans no dormi córrer molts camins,
i abans no dormi córrer molts camins.
Robert Frost
(Trad. Narcís Figueras)

 

L’estaca

Lluís Llach, al Twitter, comenta que aquesta versió de L’Estaca cantada per un grup cors el commou. És molt bonica. Voleu escoltar-la?

O solitude, cantada per Anne Sofie von Otter

La teva solitud
En tant que puguis, no malbaratis
La teva solitud, dedicant-la a una absurda
recerca de no-res, ni et persegueixis
tossudament per corredors obscurs,
esporuguit per la llum dels preceptes.
Surt a ple sol i fixa’t
en coses dures. Pensa
que el joc desmesurat de les paraules
no et servirà de res si no el recolzes
damunt d’allò que et volta. Hi ha les pedres
i els arbres i la gent i tantes coses
que pots tocar amb les mans! Que no t’adonis
algun dia, amb espant, que els anys et passen
i et mous només entorn de la teva ombra

Miquel Martí i Pol