Category Archives: poesia

Divisa

orquídia

L’estel d’un esguard
i el d’una senyera,

la guerra i l’amar:
la sal de la terra.

Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
        La gesta dels estels, Joan Salvat-Papasseit

Anuncis

Guaitar el bosc un capvespre que neva

arbre nevat1.jpg

Em fa que sé de qui són aquests arbres.
És al poble, però, que té la casa;
No hi ha perill que em vegi aquí aturat
guaitant com la nevada els hi embolcalla.

El poltre deu notar que no és del cas
que ens aturem no havent-hi a prop un mas,
entre aquest bosc i la bassa glaçada,
el capvespre més llòbrec de tot l’any.

Fa que dringui l’arnès d’una sacsada
com per fer-me adonar de la badada.
Després només se sent el fregadís
d’un vent suau i les volves que cauen.

El bosc és bell i fondo i ombradís;
jo he de complir, però, el meu compromís
i abans no dormi córrer molts camins,
i abans no dormi córrer molts camins.
Robert Frost
(Trad. Narcís Figueras)

 

L’estaca

Lluís Llach, al Twitter, comenta que aquesta versió de L’Estaca cantada per un grup cors el commou. És molt bonica. Voleu escoltar-la?

O solitude, cantada per Anne Sofie von Otter

La teva solitud
En tant que puguis, no malbaratis
La teva solitud, dedicant-la a una absurda
recerca de no-res, ni et persegueixis
tossudament per corredors obscurs,
esporuguit per la llum dels preceptes.
Surt a ple sol i fixa’t
en coses dures. Pensa
que el joc desmesurat de les paraules
no et servirà de res si no el recolzes
damunt d’allò que et volta. Hi ha les pedres
i els arbres i la gent i tantes coses
que pots tocar amb les mans! Que no t’adonis
algun dia, amb espant, que els anys et passen
i et mous només entorn de la teva ombra

Miquel Martí i Pol

Joc de miralls

Altra banda del mirall
         
                                         Un joc de miralls
                                         permet veure l’altra banda del poema.

                                  Joan Brossa

A l’Empordà

IMG_9140A l’Empordà és un poema de Maria Perpinyà. La Maria era de Verges. Continua llegint

La Vella Quaresma

Vella Quaresma - Reus

La Vella Quaresma de Reus

El Dimecres de Cendra (dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma en el calendari catòlic, el protestant, i l’anglicà. Es celebra 46 dies abans de Pasqua.
La Quaresma dura 40 dies, però com que no es compten els diumenges, es considera que dura 7 setmanes. Per això, quan es representa la Vella Quaresma es dibuixa amb set cames. Aquestes cames fan de calendari i cada setmana que s’acaba se n’arrenca una. I per què és vella? Doncs perquè simbolitza Continua llegint

Els núvols

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus…

Màrius Torres

Cels d’hivern

 

fullsizerender-9

El camp llagrimeja solitari i erm,
sota l’agonia d’aquests cels d’hivern.

Dos riells de gebre solquen el camí;
dues fulles seques van pel ventolí.

Humitats dolroses xopen les arrels;
estremeixen l’aire tremolins crudels.

Un silenci pàl·lid regna en tot indret;
tot és mort: sols viuen les llavors i el fred.

Soledat glaçada, gestos desolats
de les branques nues sobre els cels morats.

Miquel Ferrà, A mig camí, Barcelona, 1926.

Tardor benigna

fullsizerender-6
Passen en llarga desfeta
damunt les flors dels terrats
núvols que vénen de ploure,
decandits i escabellats.Naveguen en la mar dolça
d’un cel blau tot indolent,
i mira el sol i no mira,
amorosit en argent.Més suau que en primavera,
la llum pinta els degotalls;
els carrers lluen i lluen
de finestres amb miralls.

I ara que al verger hi han a penes
roges pomes a collir
i rossegen tant els arbres
que encatifen el camí,

amb bell sucre d’indulgència
i l’humil foquet a punt,
hom fa encara melmelades
de records d’amor difunt.
Josep Carner