Category Archives: llengua

A l’Empordà

IMG_9140A l’Empordà és un poema de Maria Perpinyà. La Maria era de Verges. Continua llegint

Els núvols

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus…

Màrius Torres

Setembre

m_id_379009_grapes

Setembre. El nom dels mesos de l’any prové del calendari romà. Inicialment, en aquesta època, l’any tenia deu mesos i començava el mes de març. El setè mes era, doncs, el setembre, que ve del llatí septem.

El setembre pot ser molt assolellat i sec –El mes de setembre, asseca les fonts sempre-, o plujós –Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural; el setembre s’endú els ponts o eixuga les fonts.
Continua llegint

Pel juliol… a la una canta el gall, a les dues la gallina, a les tres el rossinyol i a les quatre ja és de dia

IMG_7425El mes de juliol és el mes de la calor i durant les primeres setmanes encara es poden veure màquines de segar amunt i avall. Els camps segats, descansen grocs i sovint la planúria escapça la vista a causa de les bales grosses i rodones desades curosament en fileres. El contrast d’aquest paisatge ve donat pel dels arrossars, plens de verdor i de vida, per les hortes plenes de mongetes,  tomates, cebes, cogombres, i pels arbres fruiters que enllamineixen la vista i la boca quan assaborim la fruita madura i dolça. El roig de les cireres ha donat pas al taronja lluent dels albercocs i al foc dels préssecs. La carnositat d’aquestes a la frescor de les síndries i dels melons. Pels jardins, lluen esplets de tot tipus de flors i d’olors que tempten les abelles amb les ratlles del groc del girasol. Enmig de tot aquest joc de colors, olors, sabors i contrastos, els ocells solquen els espais amb una alegria i uns refilets encomanadissos.

En referència als ocells o al cantar tenim expressions com:

Canta com un rossinyol : Persona que té una veu harmoniosa i clara quan canta

Xerraire com una mallerenga: Persona que no calla mai.

Fa galls: Persona que desentona quan canta.

Cantar-li les quaranta: Renyar, dir les coses pel seu nom a una persona.

Cantar les absoltes: Donar per perduda alguna cosa

Ni menja, ni piula: Una persona que no fa res.

Seguit de les vistes al mar

IMG_4530.jpg

Flameja al sol ponent l’estol de veles
en el llunyà confí del cel i l’aigua.
La mar, inquieta, com un pit sospira
en la platja reclosa i solitària.
D’on pot venir la inquietud de l’ona?
Ni un núvol en el cel… ni un alè d’aire…
D’on pot venir la inquietud de l’ona?
Misteri de la mar! L’hora és ben dolça.
Flameja al sol ponent, l’estol de veles.

                                           Joan Maragall

 

Escotorit, esternocat,…?

IMG_6690Val més ser escotorit, tenir curiositat i preguntar, que no ser un esternocat o un rampinyaire que xerra pels descosits sense pensar què diu o quin mal fa. O un porc mal abeurat que no està content amb el que té o li donen. I és que…, sense que calgui que ens agafin pel ganyot, tots som coneixedors de paraules que hem heretat de la família i de l’entorn més proper, mots que ens són entranyables o familiars i que és bonic de no perdre i compartir, sense entrar en una verbagàlia avorrida i capritxosa.

Agafar pel ganyot: Prémer una persona pel canyó, sovint per cridar-li l’atenció d’alguna cosa. Per exemple: L’insultava i se’n reia fins que va perdre la paciència i el va agafar pel ganyot.

Ser un porc mal abeurat: Persona desagraïda, que no està contenta amb el que se li ofereix. Generalment es diu quan una persona directament o indirectament menysprea o menysté alguna cosa que se li ofereix amb generositat. Per exemple: L’han ajudat en tot el que li calia perquè pogués estudiar i ara que ja té estudis i feina, ni els saluda. És un porc mal abeurat!

Ser un esternocat: Persona que actua precipitadament i sense pensar abans d’actuar en les possibles conseqüències. Per exemple: És tant esternocat que se’n va anar amb els francesos sense pensar com ho faria per tornar.

Ser un verbagàlia: Persona que parla per parlar fins al punt que les persones no acaben donant credibilitat al que diu. Per exemple: Parla de tot sense tenir-ne informació, és un verbagàlia. Verbagàlia: xerrameca.

Rampinyar: Localisme que prové de rapinyar i que significa robar alguna cosa. Hi ha qui relaciona la paraula amb el rampí –estri amb un mànec de fusta i punxes llargues que serveix per recollir herbes, etc. Per exemple: Li han rampinyat la cartera que duia a la butxaca dels pantalons.

 

Parlant de la Quaresma

vella quaresmaAquest mes de març ens acompanya la Quaresma (període de set setmanes que va des del Dimecres de Cendra fins al Diumenge de Rams), època en què molts anys enrere els divendres es feia dejuni, no es menjava res o unes sopes d’oli o escudella sense carn. Continua llegint

De gamarussos i altres faves

fruits de boscAquests dies de tardor consolidada, en què els camins estan coberts de fulles marrons, grogues i taronges, en què quan el dia cau es poden veure els rosats del cel en el verd-blau de l’aigua de rierols i basses, els ocells, a les branques, en els fils o en el cel, gaudeixen de les hores de sol. Aquest matí, contemplant-los, he recordat un ocell ben diferent dels que volaven, el gamarús, ocell d’ulls negres i inquietants, un ocell sedentari i nocturn. D’aquí que a la persona que és aturada i beneitona, se li digui que és “gamarussa”.

I com gamarús o gamarussa hi ha altres paraules que, tot i que algunes quasi ja no es diuen, s’usen o s’usaven per referir-se a persones amb poca esma, quietes, poc decidides,… Continua llegint

Va d’expressions: Ets prim o prima com un boixet?

boixetsPoc a poc la societat anem prenent consciència que és important cuidar-nos, que estar molt gras és perjudicial per a la nostra salut, però també prenem consciència que també estar massa prim tampoc és bo. I no em refereixo a les persones que són primes per naturalesa, sinó a les que estan voluntàriament en la pell i els ossos.

I parlant de persones primes o molt primes, tenim un seguit d’expressions catalanes ben interessants. En coneixeu? Aquestes són algunes de les més conegudes.

Fent referència a:

  • Un ormeig de pesca molt fi: Ser prim com un gànguil.
  • L’absència de greix: Estar en la pell i els ossos o ser un sac d’ossos
  • La invisibilitat per la rapidesa i taranna fugisser d’un ocell. A no tenir greix: Ser sec com un gaig.
  • L’estretor un objecte: Ser prim com un clau, ser com un envà de canyes, semblar un boixet
  • A l’estretor d’un aliment: Ser prim com un secall (bescuit molt prim)
  • La primor d’un animal: Ser sec com un bacallà (assecat)
  • A un fi i petit fragment que es desprèn d’un cos dur: Semblar un esquerdís.

I si us heu aprimat molt i ràpidament, no és d’estranyar que quan us mireu al mirall veieu que teniu pellaringues o pellingots (pell sobrera i que penja) per tot el cos.

Així doncs, si sou prims com un gànguil, pot ser que us diguin que esteu en la pell i els ossos o que sembleu un esquerdís, de manera que no us aprimeu més perquè sinó us diran que sembleu un gaig o un envà de canyes i que essent tant prims com un clau, semblareu un boixet vestit que si no es tapa ensenyarà aquí i allà les pelleringues llargues i seques com un bacallà assecat.

Paraules empordaneses

A_picture_is_worth_a_thousand_wordsLa nostra llengua és ben viva, però poc a poc es va empobrint de parlants i de paraules.

La televisió i les noves tecnologies afavoreixen l’ús d’un vocabulari limitat i la desaparició en converses i escrits de moltes paraules i dites populars que eren pròpies de zones, col·lectius i ambients concrets. La nostra parla s’estandaritza i empobreix.

Tot i que la majoria de paraules que ara citaré fa pocs anys eren comuns al Baix Empordà i apareixen al diccionari, molts i moltes joves  que hi viuen ja no en saben el significat. Les coneixeu vosaltres?

Carculla (petxina): La sorra era plena de petxines.

Desfici (intranquil·litat, sentiment exaltat): Amb quin desfici que plorava!

Empassegar (ensopegar): Compte, no empasseguis.

Escotorit (espavilat): Aquesta nena és molt escotorida.

Estarlocat (esbojarrat): Aquest noi és massa estarlocat. Un dia tindrà un ensurt.

Gallofa (anar feixuc): La tia és molt gallofa, abans no es belluga…

Galvana/ catxassa (mandra): Quina galvana/ catxassa que arrossega avui. No farà res de bo.

Manyaga (carícia o dòcil): Aquesta gata és molt manyaga. Li encanta que li faci manyagues.

Rautija (coïssor): Tinc rautija al coll i em fa estossegar (tossir)

Sedasser/trapasser (xafarder): Mira que n’ets de sedasser. Sempre ho vols saber tot.

Segur que en podríeu afegir força més… O no?