Tradicions del maig

klimt jardí amb flors

Jardí de flors. Gustav Klimt

L’arribada del maig representava el retorn al temps de les flors i de la verdor. Els pobles antics creien però, que els genis de la fred s’enfurismaven i per això durant els primers dies feia fred i mal temps.  “Pel maig no deixis ton gipó per si ve el fred de trascantó”.

A pagès, arribat aquest mes, es plantaven els espantaocells en els camps i els horts. Se suposava que si en aquests dies així es feia, es foragitarien els pardals. A la costa, la pesca abundava i la sardina era la reina. “Pel maig, la sardina a raig”.

 Joan Amades explica en el seu Costumari Català que els rajolers i terrissers treballaven a la desesperada per poder produir quanta més obra millor donat que consideraven que la terrissa feta al maig tenia més qualitat i resistència.

Actualment el mes maig és quan comença a haver-hi més casaments. No obstant, en l’època dels romans casar-se en aquest mes era considerat infaust i de mal averany. Alguns refranys que encara perviuen ho versen: “Casament de maig, curta durada”, “Bodes maials, bodes mortals” i un de posterior afegeix “ Totes les lletges es casen pel maig”. És ben segur que actualment casar-se al maig no  porta mal averany  i que les dones que s’hi casen, tot i que n’hi ha que “van pintades com unes mones, tenen uns bons pernils o són un sac d’ossos, tenen cara de pa de ral o tenen cara de mosca morta,  són llargues com un sant Pau o baixes com un tap de cossi”, són igual de guapes que les dels altres mesos.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s