Category Archives: Empordà

A l’Empordà

IMG_9140A l’Empordà és un poema de Maria Perpinyà. La Maria era de Verges. Continua llegint

Crema de tres cebes

ceba-vermella

 

 

 

 

 

Ingredients (per a 4 persones)
200 grams de cebes de Figueres
200 grams de cebes morades
8 escalunyes
25 grams de carn magra de porc
1 litre de brou de pollastre
2 cullerades d’oli d’oliva verge extra
Sal i pebre

Elaboració
Pelarem les cebes i les tallarem a làmines fines. Posarem l’oli en una cassola de base ampla. Quan comenci a ser tebi hi tirarem la ceba i la deixarem coure durant 7 minuts, aproximadament, amb el foc baix i sense deixar de remenar.
Quan la ceba sigui tova i transparent, hi tirarem la carn magra de porc tallada a daus i deixarem que cogui dos minuts més. Ho triturarem tot.
Hi afegirem el brou de pollastre calent i ho salpebrarem.
Quan arrenqui el bull, deixarem que cogui 10 minuts més, hi afegirem més sal i pebre, si cal, i ho batrem durant una bona estona perquè quedi ben fi.

I ja és a punt per menjar!

Podem servir la crema amb dauets de pa torrat o amb làmines de mozarella.

Tradicions del maig

klimt jardí amb flors

Jardí de flors. Gustav Klimt

L’arribada del maig representava el retorn al temps de les flors i de la verdor. Els pobles antics creien però, que els genis de la fred s’enfurismaven i per això durant els primers dies feia fred i mal temps.  “Pel maig no deixis ton gipó per si ve el fred de trascantó”.

A pagès, arribat aquest mes, Continua llegint

De gamarussos i altres faves

fruits de boscAquests dies de tardor consolidada, en què els camins estan coberts de fulles marrons, grogues i taronges, en què quan el dia cau es poden veure els rosats del cel en el verd-blau de l’aigua de rierols i basses, els ocells, a les branques, en els fils o en el cel, gaudeixen de les hores de sol. Aquest matí, contemplant-los, he recordat un ocell ben diferent dels que volaven, el gamarús, ocell d’ulls negres i inquietants, un ocell sedentari i nocturn. D’aquí que a la persona que és aturada i beneitona, se li digui que és “gamarussa”.

I com gamarús o gamarussa hi ha altres paraules que, tot i que algunes quasi ja no es diuen, s’usen o s’usaven per referir-se a persones amb poca esma, quietes, poc decidides,… Continua llegint

Va d’expressions: Ets prim o prima com un boixet?

boixetsPoc a poc la societat anem prenent consciència que és important cuidar-nos, que estar molt gras és perjudicial per a la nostra salut, però també prenem consciència que també estar massa prim tampoc és bo. I no em refereixo a les persones que són primes per naturalesa, sinó a les que estan voluntàriament en la pell i els ossos.

I parlant de persones primes o molt primes, tenim un seguit d’expressions catalanes ben interessants. En coneixeu? Aquestes són algunes de les més conegudes.

Fent referència a:

  • Un ormeig de pesca molt fi: Ser prim com un gànguil.
  • L’absència de greix: Estar en la pell i els ossos o ser un sac d’ossos
  • La invisibilitat per la rapidesa i taranna fugisser d’un ocell. A no tenir greix: Ser sec com un gaig.
  • L’estretor un objecte: Ser prim com un clau, ser com un envà de canyes, semblar un boixet
  • A l’estretor d’un aliment: Ser prim com un secall (bescuit molt prim)
  • La primor d’un animal: Ser sec com un bacallà (assecat)
  • A un fi i petit fragment que es desprèn d’un cos dur: Semblar un esquerdís.

I si us heu aprimat molt i ràpidament, no és d’estranyar que quan us mireu al mirall veieu que teniu pellaringues o pellingots (pell sobrera i que penja) per tot el cos.

Així doncs, si sou prims com un gànguil, pot ser que us diguin que esteu en la pell i els ossos o que sembleu un esquerdís, de manera que no us aprimeu més perquè sinó us diran que sembleu un gaig o un envà de canyes i que essent tant prims com un clau, semblareu un boixet vestit que si no es tapa ensenyarà aquí i allà les pelleringues llargues i seques com un bacallà assecat.

La torna i la vianda

paHi ha unes dues paraules que sempre m’han cridat l’atenció.

Una pràcticament s’ha perdut, tot i que he vist fer-ne ús fa molts anys a la fleca d’en Josep Figueras i la Pilar que hi havia a la plaça Major de Verges, i no en fa tants en un poblet de la Garrotxa. Avui en dia no sé d’enlloc que l’apliquin.

Es tracta de la torna. Recordeu què és la torna? Us l’han donada?

La torna és el tros de producte que s’afegeix a un altre de sencer que no té el pes que correspon i que amb el tros, s’aconsegueix. La torna més coneguda és la del pa. El que ha de ser un pa de quilo, pot ser que un cop amassat i cuit no arribi al pes. La torna és el tros de pa que s’afegeix a la balança per tal que el conjunt del pa pesi realment 1000 grams.

SofregimVerduraL’altra paraula sempre m’ha encuriosit perquè segons qui la diu i en quina zona es diu té un sentit o un altre. Es tracta de la vianda.

La vianda prové del mot francès “viande” que fa referència als aliments, a tot allò que es menja.

Aquesta paraula, sobretot en poblets petits de l’Empordà encara la podem sentir, tot i que, com deia abans, amb diferent enfocament. Hi ha qui la fa servir per referir-se al “tall”, a la carn o al peix, tot i que especialment a la carn i hi ha qui la diu per referir-se a la verdura cuita, especialment mongetes, bledes, fesolines,…

Encara avui, al mercat de Palafrugell, la Mercè, una venedora de productes del camp i de l’hort, em deia que ahir per sopar havia menjat “un bon plat de vianda i un tall de xai”.

D’altra banda, hi ha famílies que per dinar o sopar mengen “un plat de verdura i vianda”.

La coneixeu aquesta paraula? La dieu? I en quin sentit? Aquesta és la gràcia de la llengua. És ben viva i definidora.

Setembre

IMG_0265Poc a poc s’acaba l’estiu més fervorós. La llum del dia és brillant, la de la tarda relaxada i plena de matisos groc-blaus. El capvespre tenyeix de rosats el que seran en poca estona ombres agrisades que cediran a la foscor del vespre i dels estels.

El brogit d’algunes platges, similar al de les abelles excitades en un rusc, s’amoroseix i el so de les onades i el lleu clapoteig de les barques i dels pocs banyistes pren el protagonisme. Continua llegint

Tres fotografies i un verd d’un jardí que m’enamora

fulla palma

Coneixeu els Jardins de Cap Roig?

Són uns jardins que hi ha a Calella de Palafrugell. Tenen una bellesa espectacular. No tant per les plantes i arbres procedents de tot el món, sinó per la conjunció del blau del mar i del cel amb el verd de la vegetació i combinat amb la pedra de tons rojos i rosats del castell i dels racons més encisadors. Continua llegint

Paraules empordaneses

A_picture_is_worth_a_thousand_wordsLa nostra llengua és ben viva, però poc a poc es va empobrint de parlants i de paraules.

La televisió i les noves tecnologies afavoreixen l’ús d’un vocabulari limitat i la desaparició en converses i escrits de moltes paraules i dites populars que eren pròpies de zones, col·lectius i ambients concrets. La nostra parla s’estandaritza i empobreix.

Tot i que la majoria de paraules que ara citaré fa pocs anys eren comuns al Baix Empordà i apareixen al diccionari, molts i moltes joves  que hi viuen ja no en saben el significat. Les coneixeu vosaltres?

Carculla (petxina): La sorra era plena de petxines.

Desfici (intranquil·litat, sentiment exaltat): Amb quin desfici que plorava!

Empassegar (ensopegar): Compte, no empasseguis.

Escotorit (espavilat): Aquesta nena és molt escotorida.

Estarlocat (esbojarrat): Aquest noi és massa estarlocat. Un dia tindrà un ensurt.

Gallofa (anar feixuc): La tia és molt gallofa, abans no es belluga…

Galvana/ catxassa (mandra): Quina galvana/ catxassa que arrossega avui. No farà res de bo.

Manyaga (carícia o dòcil): Aquesta gata és molt manyaga. Li encanta que li faci manyagues.

Rautija (coïssor): Tinc rautija al coll i em fa estossegar (tossir)

Sedasser/trapasser (xafarder): Mira que n’ets de sedasser. Sempre ho vols saber tot.

Segur que en podríeu afegir força més… O no?