Category Archives: paisatge

A l’Empordà

IMG_9140A l’Empordà és un poema de Maria Perpinyà. La Maria era de Verges. Continua llegint

Els núvols

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus…

Màrius Torres

La font d’Albert Zabel

La Font és l’obra més coneguda del compositor alemany i notable arpista Albert Zabel (1835-1910), fundador de l’escola russa de l’arpa.

Aquesta noieta, una jove i prodigiosa arpista, posa -com pretenia Zabel- l’accent en el so poètic i delicat d’aquest instrument, tot imitant el brollar, la caiguda i els esquitxos de les aigües d’una font.

Cels d’hivern

 

fullsizerender-9

El camp llagrimeja solitari i erm,
sota l’agonia d’aquests cels d’hivern.

Dos riells de gebre solquen el camí;
dues fulles seques van pel ventolí.

Humitats dolroses xopen les arrels;
estremeixen l’aire tremolins crudels.

Un silenci pàl·lid regna en tot indret;
tot és mort: sols viuen les llavors i el fred.

Soledat glaçada, gestos desolats
de les branques nues sobre els cels morats.

Miquel Ferrà, A mig camí, Barcelona, 1926.

Tardor benigna

fullsizerender-6
Passen en llarga desfeta
damunt les flors dels terrats
núvols que vénen de ploure,
decandits i escabellats.Naveguen en la mar dolça
d’un cel blau tot indolent,
i mira el sol i no mira,
amorosit en argent.Més suau que en primavera,
la llum pinta els degotalls;
els carrers lluen i lluen
de finestres amb miralls.

I ara que al verger hi han a penes
roges pomes a collir
i rossegen tant els arbres
que encatifen el camí,

amb bell sucre d’indulgència
i l’humil foquet a punt,
hom fa encara melmelades
de records d’amor difunt.
Josep Carner

Setembre

m_id_379009_grapes

Setembre. El nom dels mesos de l’any prové del calendari romà. Inicialment, en aquesta època, l’any tenia deu mesos i començava el mes de març. El setè mes era, doncs, el setembre, que ve del llatí septem.

El setembre pot ser molt assolellat i sec –El mes de setembre, asseca les fonts sempre-, o plujós –Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural; el setembre s’endú els ponts o eixuga les fonts.
Continua llegint

El sol de mitjanit a l’ Àrtic

Tradicions del maig

klimt jardí amb flors

Jardí de flors. Gustav Klimt

L’arribada del maig representava el retorn al temps de les flors i de la verdor. Els pobles antics creien però, que els genis de la fred s’enfurismaven i per això durant els primers dies feia fred i mal temps.  “Pel maig no deixis ton gipó per si ve el fred de trascantó”.

A pagès, arribat aquest mes, Continua llegint

Setembre

IMG_0265Poc a poc s’acaba l’estiu més fervorós. La llum del dia és brillant, la de la tarda relaxada i plena de matisos groc-blaus. El capvespre tenyeix de rosats el que seran en poca estona ombres agrisades que cediran a la foscor del vespre i dels estels.

El brogit d’algunes platges, similar al de les abelles excitades en un rusc, s’amoroseix i el so de les onades i el lleu clapoteig de les barques i dels pocs banyistes pren el protagonisme. Continua llegint

Un fotògraf d’alçada: Kacper Kowalski

photo: Kacper Kowalski / Kacperkowalski.com

Kacper Kowalski va néixer a Gdynia, Polònia, el 1977. Va estudiar per arquitecte, va començar a exercir, però  al cap de poc temps de dedicar-s’hi es va adonar que l’arquitectura no el feia sentir feliç. Aleshores, va prendre una decisió important: Aventurar-se a fer un gran canvi de rumb. Pilot aficionat que participava en competicions de parapent i fotògraf avançat, intentaria viure del que més li agradava: volar i fer fotografies. I no de les dues aficions separades, sinó juntes.  Fruit d’aquestes habilitats, combinades amb els coneixements de dibuix, disseny i arquitectura sorgeixen magnífiques i vistoses fotografies aèries on la bellesa i l’originalitat hi són ben presents. Continua llegint