Category Archives: expressions catalanes

A l’Empordà

IMG_9140A l’Empordà és un poema de Maria Perpinyà. La Maria era de Verges. Continua llegint

Setembre

m_id_379009_grapes

Setembre. El nom dels mesos de l’any prové del calendari romà. Inicialment, en aquesta època, l’any tenia deu mesos i començava el mes de març. El setè mes era, doncs, el setembre, que ve del llatí septem.

El setembre pot ser molt assolellat i sec –El mes de setembre, asseca les fonts sempre-, o plujós –Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural; el setembre s’endú els ponts o eixuga les fonts.
Continua llegint

Pel juliol… a la una canta el gall, a les dues la gallina, a les tres el rossinyol i a les quatre ja és de dia

IMG_7425El mes de juliol és el mes de la calor i durant les primeres setmanes encara es poden veure màquines de segar amunt i avall. Els camps segats, descansen grocs i sovint la planúria escapça la vista a causa de les bales grosses i rodones desades curosament en fileres. El contrast d’aquest paisatge ve donat pel dels arrossars, plens de verdor i de vida, per les hortes plenes de mongetes,  tomates, cebes, cogombres, i pels arbres fruiters que enllamineixen la vista i la boca quan assaborim la fruita madura i dolça. El roig de les cireres ha donat pas al taronja lluent dels albercocs i al foc dels préssecs. La carnositat d’aquestes a la frescor de les síndries i dels melons. Pels jardins, lluen esplets de tot tipus de flors i d’olors que tempten les abelles amb les ratlles del groc del girasol. Enmig de tot aquest joc de colors, olors, sabors i contrastos, els ocells solquen els espais amb una alegria i uns refilets encomanadissos.

En referència als ocells o al cantar tenim expressions com:

Canta com un rossinyol : Persona que té una veu harmoniosa i clara quan canta

Xerraire com una mallerenga: Persona que no calla mai.

Fa galls: Persona que desentona quan canta.

Cantar-li les quaranta: Renyar, dir les coses pel seu nom a una persona.

Cantar les absoltes: Donar per perduda alguna cosa

Ni menja, ni piula: Una persona que no fa res.

Tradicions del maig

klimt jardí amb flors

Jardí de flors. Gustav Klimt

L’arribada del maig representava el retorn al temps de les flors i de la verdor. Els pobles antics creien però, que els genis de la fred s’enfurismaven i per això durant els primers dies feia fred i mal temps.  “Pel maig no deixis ton gipó per si ve el fred de trascantó”.

A pagès, arribat aquest mes, Continua llegint

Escotorit, esternocat,…?

IMG_6690Val més ser escotorit, tenir curiositat i preguntar, que no ser un esternocat o un rampinyaire que xerra pels descosits sense pensar què diu o quin mal fa. O un porc mal abeurat que no està content amb el que té o li donen. I és que…, sense que calgui que ens agafin pel ganyot, tots som coneixedors de paraules que hem heretat de la família i de l’entorn més proper, mots que ens són entranyables o familiars i que és bonic de no perdre i compartir, sense entrar en una verbagàlia avorrida i capritxosa.

Agafar pel ganyot: Prémer una persona pel canyó, sovint per cridar-li l’atenció d’alguna cosa. Per exemple: L’insultava i se’n reia fins que va perdre la paciència i el va agafar pel ganyot.

Ser un porc mal abeurat: Persona desagraïda, que no està contenta amb el que se li ofereix. Generalment es diu quan una persona directament o indirectament menysprea o menysté alguna cosa que se li ofereix amb generositat. Per exemple: L’han ajudat en tot el que li calia perquè pogués estudiar i ara que ja té estudis i feina, ni els saluda. És un porc mal abeurat!

Ser un esternocat: Persona que actua precipitadament i sense pensar abans d’actuar en les possibles conseqüències. Per exemple: És tant esternocat que se’n va anar amb els francesos sense pensar com ho faria per tornar.

Ser un verbagàlia: Persona que parla per parlar fins al punt que les persones no acaben donant credibilitat al que diu. Per exemple: Parla de tot sense tenir-ne informació, és un verbagàlia. Verbagàlia: xerrameca.

Rampinyar: Localisme que prové de rapinyar i que significa robar alguna cosa. Hi ha qui relaciona la paraula amb el rampí –estri amb un mànec de fusta i punxes llargues que serveix per recollir herbes, etc. Per exemple: Li han rampinyat la cartera que duia a la butxaca dels pantalons.