Category Archives: literatura

A l’Empordà

IMG_9140A l’Empordà és un poema de Maria Perpinyà. La Maria era de Verges. Continua llegint

Helen Keller

o-BUBBLE-900.jpg

Helen Adams Keller (Tuscumbia, 1880 – Easton, 1968) és una escriptora i mestra nord-americana que destaca perquè va ser la primera persona invident i sordmuda que va assolir una titulació universitària.

Quan tenia dinou mesos Continua llegint

Els núvols

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus…

Màrius Torres

Cels d’hivern

 

fullsizerender-9

El camp llagrimeja solitari i erm,
sota l’agonia d’aquests cels d’hivern.

Dos riells de gebre solquen el camí;
dues fulles seques van pel ventolí.

Humitats dolroses xopen les arrels;
estremeixen l’aire tremolins crudels.

Un silenci pàl·lid regna en tot indret;
tot és mort: sols viuen les llavors i el fred.

Soledat glaçada, gestos desolats
de les branques nues sobre els cels morats.

Miquel Ferrà, A mig camí, Barcelona, 1926.

Sobretot no facis mal

sobretot-no-facis-malHenry Marsh, és un dels neurocirurgians més coneguts del món i dels més famosos a Anglaterra Continua llegint

Tardor benigna

fullsizerender-6
Passen en llarga desfeta
damunt les flors dels terrats
núvols que vénen de ploure,
decandits i escabellats.Naveguen en la mar dolça
d’un cel blau tot indolent,
i mira el sol i no mira,
amorosit en argent.Més suau que en primavera,
la llum pinta els degotalls;
els carrers lluen i lluen
de finestres amb miralls.

I ara que al verger hi han a penes
roges pomes a collir
i rossegen tant els arbres
que encatifen el camí,

amb bell sucre d’indulgència
i l’humil foquet a punt,
hom fa encara melmelades
de records d’amor difunt.
Josep Carner

La gran cursa del mar

IMG_4758.jpg
“Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.”

Fragment del poema de Josep Palau i Fabre

L’aufàbrega

sant joan1
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.
Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
           Joan Maragall, 1897

Seguit de les vistes al mar

IMG_4530.jpg

Flameja al sol ponent l’estol de veles
en el llunyà confí del cel i l’aigua.
La mar, inquieta, com un pit sospira
en la platja reclosa i solitària.
D’on pot venir la inquietud de l’ona?
Ni un núvol en el cel… ni un alè d’aire…
D’on pot venir la inquietud de l’ona?
Misteri de la mar! L’hora és ben dolça.
Flameja al sol ponent, l’estol de veles.

                                           Joan Maragall

 

Garota

IMG_6247

Sota l’aigua poc fonda de la costa
ancoro la cuirassa. No faig nacre
ni perles, la bellesa no m’importa:
sóc un guerrer de dol que amb negres llances
s’amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar és arriscat però a vegades
em moc amb les espines fent de crossa
i em rebolquen maldestre les onades.
En el mar perillós busco la roca
d’on ja no moure’m mai. Dins l’armadura
sóc el meu propi presoner: la prova
de com fracassa sense risc la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu la fosca: la seguretat.

Bartomeu Rosselló Pòrcel