Category Archives: literatura

Joc de miralls

Altra banda del mirall
         
                                         Un joc de miralls
                                         permet veure l’altra banda del poema.

                                  Joan Brossa
Anuncis

Instrumental, un llibre de James Rhodes

 

INSTRUMENTAL, “Memorias de música, medicina y locura”, de James Rhodes

Irreverend, dens i mesurat. Un llibre que destil·la dolor, ràbia, impotència, que esgarrifa i alhora explica amb una claredat gens morbosa les conseqüències que comporta la violació a infants.

Pensem un moment en un infant de cinc anys, 5!, en un nostre fill, nebot, cosí, veí,… I ara imaginem el cos d’un home de quaranta anys o més, professor de gimnàstica i de boxa, 40!!!! Un home que viola una I altra vegada un infant dies, setmanes, anys… impassible, sense escrúpols. I ningú se n’adona o no se’n vol adonar. Pensem en les conseqüències corporals i mentals que comporta.

No ens ho podem imaginar! Per molt que ho intentem no podem sentir en el nostre cos, en la nostra ment, ni en la nostra cor ni una mil·lèsima del patiment del petit Rhodes i desgraciadament del que sofreixen massa infants al món, al nostre país, al nostre entorn.

Ni que només sigui per conscienciar una mica més la societat, és bo que s’hagi publicat aquest llibre. No tots els infants violats tenen la valentia de -com a au fènix que ha estat James Rhodes-, lluitar i ressorgir de les cendres més negres per renovar-se en una persona forta. L’au fènix de Rhodes ha nascut de dues passions: la música i l’amor incondicional al fill i de dos puntals: la seva actual parella i el seu mànager Denis.

Instrumental és un llibre amb capítols durs i alhora plens de lluita contra el sofriment viscut durant tants anys. No és un llibre de teràpia i no té intenció de ser-ho. No obstant, el poder sanador de la música és una constant del llibre.

L’autobiografia es divideix en “temes” que en realitat són capítols. Cada tema introdueix un compositor i una peça musical no escollida a l’atzar, sinó que juntes conformen un rèquiem al patiment i a la supervivència.

 

 

A l’Empordà

IMG_9140A l’Empordà és un poema de Maria Perpinyà. La Maria era de Verges. Continua llegint

Helen Keller

o-BUBBLE-900.jpg

Helen Adams Keller (Tuscumbia, 1880 – Easton, 1968) és una escriptora i mestra nord-americana que destaca perquè va ser la primera persona invident i sordmuda que va assolir una titulació universitària.

Quan tenia dinou mesos Continua llegint

Els núvols

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus…

Màrius Torres

Cels d’hivern

 

fullsizerender-9

El camp llagrimeja solitari i erm,
sota l’agonia d’aquests cels d’hivern.

Dos riells de gebre solquen el camí;
dues fulles seques van pel ventolí.

Humitats dolroses xopen les arrels;
estremeixen l’aire tremolins crudels.

Un silenci pàl·lid regna en tot indret;
tot és mort: sols viuen les llavors i el fred.

Soledat glaçada, gestos desolats
de les branques nues sobre els cels morats.

Miquel Ferrà, A mig camí, Barcelona, 1926.

Sobretot no facis mal

sobretot-no-facis-malHenry Marsh, és un dels neurocirurgians més coneguts del món i dels més famosos a Anglaterra Continua llegint

Tardor benigna

fullsizerender-6
Passen en llarga desfeta
damunt les flors dels terrats
núvols que vénen de ploure,
decandits i escabellats.Naveguen en la mar dolça
d’un cel blau tot indolent,
i mira el sol i no mira,
amorosit en argent.Més suau que en primavera,
la llum pinta els degotalls;
els carrers lluen i lluen
de finestres amb miralls.

I ara que al verger hi han a penes
roges pomes a collir
i rossegen tant els arbres
que encatifen el camí,

amb bell sucre d’indulgència
i l’humil foquet a punt,
hom fa encara melmelades
de records d’amor difunt.
Josep Carner

La gran cursa del mar

IMG_4758.jpg
“Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.”

Fragment del poema de Josep Palau i Fabre

L’aufàbrega

sant joan1
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.
Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
           Joan Maragall, 1897