Porphyra, porpra

Mosaico_San_Vital_Justiniano_detalle_jpgEl color porpra durant segles s’ha relacionat amb l’opulència i el poder. Aquesta relació té un origen.

Fa més de quatre mil anys que el color porpra –porphyra, en grec- ja s’utilitzava per tenyir teles. El producte s’extreia de cargols de mar – el cargol punxenc i el cornet, especialment-. La tonalitat variava en funció del cargol del qual s’extreia -el color del punxenc era un porpra vermellós, en canvi el del cornet era blavós-, de quan es recollia i de la tècnica del procés. El color podia tenir moltes tonalitats i matisos i, en funció d’aquests, diferents noms.

La mucosa del cargol, inicialment de color blanc transparent, quan entrava en contacte amb l’aire i el sol, s’oxidava i canviava de color: de blanc a groc, de groc a verd, de verd a violaci i finalment a l’intens porpra que era el color final. Segons Claude Louis Berthollet, a Eléments de l‘art de la teinture (1791), a aquest suc s’hi afegia sal marina, es deixava macerar tres dies i es barrejava amb cinc parts d’aigua. Aquest color es fixava perfectament a la roba i no es decolorava per aquesta raó va esdevenir símbol d’eternitat.

Per aconseguir un litre de porpra líquida, que després s’havia de reduir i assecar, es necessitaven cent mil cargols. La despesa que representava, superior a la de l’or, equivalia al que serien ara 50.000 euros i un cop aconseguit l’extracte, la proporció per un gram de porpra equivalia a cap a 10.000 cargols. Aquestes quantitats de cargols només s’aconseguien amb legions de pescadors per tota la Mediterrània que els recollien i els enviaven a unes factories, lluny de les ciutats, per la pudor que desprenien, on s’elaborava, amb total secretisme, el tint tant valorat. Un tint que va arribar a ser restringit per llei per a ús de la cort imperial i per tant també símbol de poder. La porpra que tenia més fama en el Mediterrani era la de Tir, al sud del Líban.

Els primers artesans coneguts d’aquest nom i producte van ser els semites, un antic poble format per hebreus, àrabs i fenicis. La fórmula dels semites va passar als grecs i dels grecs als romans, però, amb el saqueig de Constantinoble el 1204, a causa de la manca de recursos financers dels estaments alts i el secretisme de la fórmula, aquesta es va perdre i a partir d’aleshores se’n van haver d’utilitzar d’altres. Amb les noves fórmules la tonalitat més preuada va ser el porpra vermell o carmesí que provenia d’un insecte anomenat quermes, fins que el 1862 a l’Exposició Universal de Londres es va presentar un tint sintètic, la comercialització del qual va ser un èxit.

Una de les representacions més antigues de la vestimenta de color porpra és a l’església de San Vitale (Sant Vidal) a Ravenna on hi ha el mosaic de Justinià realitzat entre els anys 546-548 i en el qual Justinià llueix vestimenta d’aquest color.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s