Una gran poeta desconeguda: Edna St Vincent Millay

Edna St. Vincent Millay (1892-1950)  és una de les grans poetes desconegudes del modernisme americà. El 1912 va tenir gran èxit amb el poema “Renascense”.  Marcel Riera, qui ha traduït cent dels  poemes  a L’amor no ho és tot, assegura que la seva obra és “moderna i genuïna”, i recorda que va ser molt coneguda a la dècada dels 20. A més de ser reconeguda amb el premi Pulitzer el 1923, “era una estrella que venia desenes de milers d’exemplars dels seus llibres” i tenia “una vida heterodoxa i escandalosa, canviant sovint de parelles, que tan aviat eren homes com dones”.  Per aquesta raó, a , se l’anomenava  “la Byron femenina dels anys 20”. La seva biògrafa la qualificava com “d’herald de la nova dona”.

El llibre més reconegut en vida de “la poetessa que feia ús abundant del sonet anglès” fou Fatal Inteview, de 1932, on es fa palesa la influència de William Shakespeare, de Christina Rossetti i d’Elisabeth Browning.

El seu últim recull, La collita és meva, és de l’any 1954, quatre anys després de la seva mort.

Un dels sonets escollits i traduïts per Marcel Riera a L’amor no ho és tot., (Quaderns crema,2017).

AFTERNOON ON A HILL

I will be the gladdest thing
Under the sun!
I will touch a hundred flowers
And not pick one.
I will look at cliffs and clouds
With quiet eyes,
Watch the wind bow down the grass,
And the grass rise.
And when lights begin to show
Up from the town,
I will mark which must be mine,
And then start down!

LA TARDA EN UN TURÓ
Seré la cosa més alegre
que el sol ha il·luminat!
Palparé les flors a grapades
i no en colliré cap.
Miraré els estimballs i els núvols
amb ulls sense aclucar,
i veuré el vent com vincla l’herba
i l’herba es torna a alçar.
I quan de nou les llums s’encenguin
a la ciutat que sé,
diré quina haurà de ser meva
i després baixaré!

(Traducció de Marcel Riera)

“Millay és fascinant tant pel que diu com per com ho diu. La seva poesia és plena de sofisticació, elegància, sensualitat i mundanitat, i la lectura dels seus poemes resulta sempre seductora i sovint enlluernadora”.
Sebastià Alzamora, Ara

“Edna St. Vincent continua captivant noves generacions de lectors gairebé setanta anys després de la seua mort. Millay va compondre alguns dels sonets més brillants de la tradició literària anglosaxona del segle XX”.
Alfred Mondria, Levante

“Com tothom aleshores, jo volia seguir les passes de l’exquisida Edna St. Vincent Millay, però per desgràcia només tenia un parell de sabates velles. Va aconseguir que la poesia semblés una cosa senzilla que qualsevol podia fer, però naturalment no era així”.
Dorothy Parker

Anuncis

Folias Hespèrion

Herbsttag, vídeopoema

«Herbsttag», de Rainer Maria Rilke from blocsdelletres on Vimeo.

 

Girona m’enamora

IMG_2041
Foto: Pujada Sant Domènec, Núria Aupí

I tornaré a Girona
Quan bufi tramuntana
Per perdre’m en silenci
Pels vells carrers que enyoro. 

I tornaré a Girona
Sense esperar que em cridin
Amb tremolor a les cames
I els ulls oberts com llunes. 

Serà un dia de somni
Quan tornaré a Girona

                 Miquel Martí i Pol

Divisa

orquídia

L’estel d’un esguard
i el d’una senyera,

la guerra i l’amar:
la sal de la terra.

Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
        La gesta dels estels, Joan Salvat-Papasseit

In the mood for love

José Luís Sampedro… atemporal…

Guaitar el bosc un capvespre que neva

arbre nevat1.jpg

Em fa que sé de qui són aquests arbres.
És al poble, però, que té la casa;
No hi ha perill que em vegi aquí aturat
guaitant com la nevada els hi embolcalla.

El poltre deu notar que no és del cas
que ens aturem no havent-hi a prop un mas,
entre aquest bosc i la bassa glaçada,
el capvespre més llòbrec de tot l’any.

Fa que dringui l’arnès d’una sacsada
com per fer-me adonar de la badada.
Després només se sent el fregadís
d’un vent suau i les volves que cauen.

El bosc és bell i fondo i ombradís;
jo he de complir, però, el meu compromís
i abans no dormi córrer molts camins,
i abans no dormi córrer molts camins.
Robert Frost
(Trad. Narcís Figueras)

 

Proverbi popular àrab

IMG_0954

Un proverbi popular àrab ens explica que en el món existeixen quatre tipus de persones i ens aconsella com actuar en cada cas.

  • Les que no saben, i no saben que no saben: són persones nècies. Defuig-les.
  • Les que no saben, i saben que no saben: són persones senzilles. Ensenya-les.
  • Les que saben i no saben que saben: són persones adormides. Desperta-les.
  • Les que saben i saben que saben: són persones sàvies. Segueix-les.
Imatge

Bon Nadal

Bones festes