Setembre

m_id_379009_grapes

Setembre. El nom dels mesos de l’any prové del calendari romà. Inicialment, en aquesta època, l’any tenia deu mesos i començava el mes de març. El setè mes era, doncs, el setembre, que ve del llatí septem.

El setembre pot ser molt assolellat i sec –El mes de setembre, asseca les fonts sempre-, o plujós –Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural; el setembre s’endú els ponts o eixuga les fonts.
Continua llegint

Vull estar amb tu

Kandins

L’olor del cafè dels matins quan em llevo amb tu.
Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar.

I penso en tu a cada moment
des que el sol treu el cap pel Tagamanent
i va il·luminant els somriures de la meva gent.

El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit
els veïns del tercer que se’m queixen dels teus crits d’ahir.

I quan em dius que tens pressa però encara tens temps
d’enganxar-te als llençols durant cinc minuts més.
fent el gos, fent l’amor,
espolsant-nos la mandra molt lentament.

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars,
ningú podrà fer-me dubtar:
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.
Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.

Quan m’enfado i esclates a riure per sota el nas,
quan et dono peixet en els jocs que t’agrada guanyar.

La vida tranquil·la dels dies d’estiu,
les nits a la fresca banyant-nos al riu,
petons i cançons a la platja de Tamariu

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars,
ningú podrà fer-me dubtar:
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.
Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.

La teva veu comença el dia,
la promesa d’una alegria
que viu entre els teus gestos quotidians.
Em quedaré amb tu per sempre,
a la vora de la primavera
que desplegues generosa a cada pas.

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars,
ningú podrà fer-me dubtar:
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.
Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.

La gran cursa del mar

IMG_4758.jpg
“Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.”

Fragment del poema de Josep Palau i Fabre

El sol de mitjanit a l’ Àrtic

Una bella veu i una bella flor per al primer dia d’agost

IMG_7695

Pel juliol… a la una canta el gall, a les dues la gallina, a les tres el rossinyol i a les quatre ja és de dia

IMG_7425El mes de juliol és el mes de la calor i durant les primeres setmanes encara es poden veure màquines de segar amunt i avall. Els camps segats, descansen grocs i sovint la planúria escapça la vista a causa de les bales grosses i rodones desades curosament en fileres. El contrast d’aquest paisatge ve donat pel dels arrossars, plens de verdor i de vida, per les hortes plenes de mongetes,  tomates, cebes, cogombres, i pels arbres fruiters que enllamineixen la vista i la boca quan assaborim la fruita madura i dolça. El roig de les cireres ha donat pas al taronja lluent dels albercocs i al foc dels préssecs. La carnositat d’aquestes a la frescor de les síndries i dels melons. Pels jardins, lluen esplets de tot tipus de flors i d’olors que tempten les abelles amb les ratlles del groc del girasol. Enmig de tot aquest joc de colors, olors, sabors i contrastos, els ocells solquen els espais amb una alegria i uns refilets encomanadissos.

En referència als ocells o al cantar tenim expressions com:

Canta com un rossinyol : Persona que té una veu harmoniosa i clara quan canta

Xerraire com una mallerenga: Persona que no calla mai.

Fa galls: Persona que desentona quan canta.

Cantar-li les quaranta: Renyar, dir les coses pel seu nom a una persona.

Cantar les absoltes: Donar per perduda alguna cosa

Ni menja, ni piula: Una persona que no fa res.

Guisat de calamars

guisat de calamarsIngredients
1 kg de calamars
1 cabeça d’alls
3 cebes de Figueres
1 tomata madura
2 fulles de llorer
1 polsim d’orenga
5 patates mitjanes
1 got de vi blanc
Oli verge  d’oliva
Sal

Elaboració

Netegem els calamars i els tallem a Continua llegint

L’aufàbrega

sant joan1
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.
Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
           Joan Maragall, 1897

Seguit de les vistes al mar

IMG_4530.jpg

Flameja al sol ponent l’estol de veles
en el llunyà confí del cel i l’aigua.
La mar, inquieta, com un pit sospira
en la platja reclosa i solitària.
D’on pot venir la inquietud de l’ona?
Ni un núvol en el cel… ni un alè d’aire…
D’on pot venir la inquietud de l’ona?
Misteri de la mar! L’hora és ben dolça.
Flameja al sol ponent, l’estol de veles.

                                           Joan Maragall

 

La dansa dels esquelets

The Skeleton Dance és un clàssic. Un curtmetratge d’animació, el primer de la sèrie dels setant-cinc curts que amb el nom de Silly Symphonies Walt Disney va crear entre 1929 i 1939 i en els quals surten per primera vegada l’ànec Donald i el gos Pluto.

La dansa dels esquelets va ser produïda i també dirigida per Walt Disney i animada per Ub Iwerks. Iwerks va crear pràcticament la totalitat dels dibuixos animats de les Silly Symphonies i els primers dibuixos de Mickey Mouse. La música va ser creada per Carl Stalling, qui, donades algunes discussions amb Disney de si primer s’havia de crear l’animació o la música, el va inspirar a fer  aquests curts.

Aquest curt i els altres van servir a Disney per experimentar noves tècniques i tecnologies. La música i els personatges són curiosos i no parlen. Què devien pensar les persones que el van veure per primera vegada el 1929?

El 1994 Skeleton Dance va ser considerat com el 18è millor curtmetratge d’animació de la història per 1.000 crítics.

Us animo a veure aquest grup d’esquelets que ballen i creen música en un tenebrós cementiri on es fa ús del so dels arbres i dels animals per acompanyar el ball.