Una mica de Rodoreda

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona el 10 d’octubre del 1908 i va morir a Romanyà de la Selva el 13 d’abril del 1983, avui fa 38 anys.

Una de les seves facetes més desconegudes és la de poeta. En aquest enllaç podeu llegir la seva poesia.

Rosa
Exhausta rosa pura, ardencia setinada
d’innúmers petals dats al matí candorós,
duus un perfum de nits feixugues d’estelada
entre llunes passives i vacillants verdors.
Frigil al sol, de perles, de diamants cansada,
un vol d’ocell escampa la teva lluissor;
oh, la breu innombrable en la tenebra nada,
tanta claror rotunda et corba de dolgor.
Sang de la tarda llences en giravolt de fulles,
adéu als cels nacrats, en expirar despulles
el teu esclat de porpra, el teu tresor de foc.
Fremeix un darrer @tal tenag en son reialme,
només et resta el cor i I’implacable joc
de llunes i llavors dins I’hivern blanc de calma.

I us adjunto un vídeo molt entranyable.

Pastís de xocolata, nous i panses

Ingredients

  • 4 ous
  • 175 gr. de sucre integral
  • 150 gr. de mantega ecològica
  • 150 gr. de xocolata negra de cobertura
  • 90 gr. de farina d’arròs
  • 75 gr. de nous trossejades
  • 25 gr. de panses de corint
  • Una tassa de cafè.
  • un polsim de sal

Preparació

Posarem les panses en remull a la tassa de cafè durant ½ horeta i les colarem.

Separarem els rovells de les clares i els posarem en dos bols diferents. En un hi blanquejarem els rovells amb el sucre fins que quedin cremosos i a l’altre hi muntarem les clares amb el polsim de sal a punt de neu ferma.

Mentrestant, en un cassó dissoldrem la xocolata i la mantega fins que siguin ben líquides. Tot seguit hi afegirem la barreja dels rovells amb el sucre, les nous i les panses i ho remenarem bé perquè es barregi.  A continuació hi anirem incorporant la farina en forma de pluja fina.

Una vegada feta la barreja i per donar-hi un toc escumós incorporarem les clares a punt de neu a la barreja molt a poc a poc i amb moviments envoltants i suaus.

Bolcarem la pasta de xocolata en un motlle pastisser prèviament llustrat i l’introduirem al forn prèviament escalfat a 180º.

Passats uns 25 minuts ja podrem treure el pastís del forn.

Quan sigui tebi el desemmotllarem i… al cap d’una estona… bon profit!

Per recaptar, l’originalitat que no falti.

A l’època romana, l’emperador Vespacià (del 69 al 79 aC) va establir l’impost per l’orina, el vectigal urinae. Aquesta es feia servir per blanquejar teles i tractar les pells i com a dentrífic. Era molt demandada, i qui en comprava, pagava una taxa.

El 1698 l’emperador rus Pere I el Gran també va imposar una taxa a les persones que portessin barba. La idea era afavorir la higiene i potenciar una imatge més europea.  Al segle anterior, a Anglaterra, Enric VIII ja havia establert un impost per qui en portés, amb la intenció que aquesta fos senyal de classe alta.

I és que qui s’emporta un dels premis a l’originalitat de les taxes és Anglaterra que de 1660 a 1689 va cobrar un impost per les cases que tenien xemeneia. La conseqüència va ser que molts propietaris construïssin parets que les dissimulessin i amaguessin. I el 1696 van començar a cobrar per les finestres, les window tax. S’havia de tributar per les finestres i obertures. Qui tingués més finestres i obertures, més havia de pagar. Ni l’aire, ni la llum eren gratuïts. De manera que moltes famílies van tapar les finestres, hi va haver menys ventilació i conseqüentment més malalties.

Charles Dickens ho va denunciar a la seva revista Household words : “The adage ‘free as air’ has become obsolete by Act of Parliament. Neither air nor light have been free since the imposition of the window-tax. We are obliged to pay for what nature lavishly supplies to all, at so much per window per year; and the poor who cannot afford the expense are stinted in two of the most urgent necessities of life.

L’impost es va eliminar el 1851.   

Però aquests no són els únics impostos xocants, sinó que el 1784 Anglaterra va establir el nou impost pels rajols de les cases– d’aquí que les fàbriques optessin per fabricar-ne de més grossos- i el 1795 per  les perruques.

I si canviem de país i sense anar tant lluny en el temps, no oblidem l’impost que el 2016 va establir Portugal per les cases que tenien més sol o l’encara vigent que cobren alguns països de la Unió Europea “pels pets de les vaques”… sí, sí… pel metà, un dels causants de l’escalfament global. I sinó mireu la legislació de Dinamarca i comprovareu que és un dels països que cobra més per cada vaca…

Per recaptar, la originalitat que no falti!

Garota

garoina1

Sota l’aigua poc fonda de la costa

ancoro la cuirassa. No faig nacre,

ni perles, la bellesa no m’importa:

sóc un guerrer de dol que, amb negres

llances,

s’amaga en una escletxa de la roca.

Viatjar és arriscat a vegades,

em moc amb les espines fent de crossa

i em rebolquen, maldestre, les onades.

En el mar perillós busco la roca

d’on ja no moure’m mai. Dins l’armadura

sóc el meu propi presoner:la prova

de com fracassa, sense risc, la vida.

A fora hi ha la llum i el cant del mar.

Dins meu, la fosca: la seguretat.

Joan Margarit

Si el vols escoltar recitat pel poeta, clica AQUÍ

Vistes al mar

El vent se desferma
i tot el mar canta.
Mar brava,mar verda, mar escumenjanta!
L’onada s’adreça,
venint s’ageganta,
avença i s’acosta
callada que espanta.
L’escuma enlluerna,
el sol abrillanta,
l’onada s’esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
Joan Maragall

M’assec

M’assec

a contemplar el temps

a l’espera que alguna espurna

sadolli aquesta set de tu.

I escric amb urc

per servar gelosa

el plaer de sentir-te dins meu

en cada mot que escric.

Montserrat Abelló

Música de poetes

Música de poetes és un espai virtual per a la música i la literatura que recull les cançons que han compost els músics a partir de la lletra dels nostres poetes. Aquest interessant recurs ha estat promogut per la UOC i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Podeu fer un petit tast de poemes cantats clicant a l’enllaç que hi ha al damunt de les fotos.

Duet de Gats

El Duetto Buffo Di Due Gatti, el “Duet humorístic de dos gats” és una peça que s’ha atribuït popularment a Gioachino Rossini però que sembla ser una compilació que conté fragments d’Otello (1816) i fou escrita per Robert Lucas de Pearsall, que va utilitzar el pseudònim de G. Berthold.

El “Duet de gats”, per ordre d’aparició, prové d’un extracte de la cabaletta de l’ària Ah, come mai non senticantada per Rodrigo en el segon acte d’Otello, de Rossini; d’un extracte d’un duo entre Otello i Yago del mateix acte i de la Katte-Cavatine del compositor danès Christoph Ernst Friedrich Weyse.

L’arròs blanc

Ben apilotat,  
l’arròs blanc fa plat,  
i pot barrejar-s’hi  
-no és cap disbarat- 
tota llei de salses,  
plàtan, ou ferrat,  
verdures, formatge, 
pollastre trinxat,  
gambes i tonyina  
i el que ve de grat,  
per tal que resulti  
un plat variat,  
que l’arròs ho lliga  
 tot molt ben lligat. 

Miquel Martí i Pol

Feliç 2019