La gran cursa del mar

IMG_4758.jpg
“Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.”

Fragment del poema de Josep Palau i Fabre

El sol de mitjanit a l’ Àrtic

Una bella veu i una bella flor per al primer dia d’agost

IMG_7695

Pel juliol… a la una canta el gall, a les dues la gallina, a les tres el rossinyol i a les quatre ja és de dia

IMG_7425El mes de juliol és el mes de la calor i durant les primeres setmanes encara es poden veure màquines de segar amunt i avall. Els camps segats, descansen grocs i sovint la planúria escapça la vista a causa de les bales grosses i rodones desades curosament en fileres. El contrast d’aquest paisatge ve donat pel dels arrossars, plens de verdor i de vida, per les hortes plenes de mongetes,  tomates, cebes, cogombres, i pels arbres fruiters que enllamineixen la vista i la boca quan assaborim la fruita madura i dolça. El roig de les cireres ha donat pas al taronja lluent dels albercocs i al foc dels préssecs. La carnositat d’aquestes a la frescor de les síndries i dels melons. Pels jardins, lluen esplets de tot tipus de flors i d’olors que tempten les abelles amb les ratlles del groc del girasol. Enmig de tot aquest joc de colors, olors, sabors i contrastos, els ocells solquen els espais amb una alegria i uns refilets encomanadissos.

En referència als ocells o al cantar tenim expressions com:

Canta com un rossinyol : Persona que té una veu harmoniosa i clara quan canta

Xerraire com una mallerenga: Persona que no calla mai.

Fa galls: Persona que desentona quan canta.

Cantar-li les quaranta: Renyar, dir les coses pel seu nom a una persona.

Cantar les absoltes: Donar per perduda alguna cosa

Ni menja, ni piula: Una persona que no fa res.

Guisat de calamars

guisat de calamarsIngredients
1 kg de calamars
1 cabeça d’alls
3 cebes de Figueres
1 tomata madura
2 fulles de llorer
1 polsim d’orenga
5 patates mitjanes
1 got de vi blanc
Oli verge  d’oliva
Sal

Elaboració

Netegem els calamars i els tallem a Continua llegint

L’aufàbrega

sant joan1
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.
Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
           Joan Maragall, 1897

Seguit de les vistes al mar

IMG_4530.jpg

Flameja al sol ponent l’estol de veles
en el llunyà confí del cel i l’aigua.
La mar, inquieta, com un pit sospira
en la platja reclosa i solitària.
D’on pot venir la inquietud de l’ona?
Ni un núvol en el cel… ni un alè d’aire…
D’on pot venir la inquietud de l’ona?
Misteri de la mar! L’hora és ben dolça.
Flameja al sol ponent, l’estol de veles.

                                           Joan Maragall

 

La dansa dels esquelets

The Skeleton Dance és un clàssic. Un curtmetratge d’animació, el primer de la sèrie dels setant-cinc curts que amb el nom de Silly Symphonies Walt Disney va crear entre 1929 i 1939 i en els quals surten per primera vegada l’ànec Donald i el gos Pluto.

La dansa dels esquelets va ser produïda i també dirigida per Walt Disney i animada per Ub Iwerks. Iwerks va crear pràcticament la totalitat dels dibuixos animats de les Silly Symphonies i els primers dibuixos de Mickey Mouse. La música va ser creada per Carl Stalling, qui, donades algunes discussions amb Disney de si primer s’havia de crear l’animació o la música, el va inspirar a fer  aquests curts.

Aquest curt i els altres van servir a Disney per experimentar noves tècniques i tecnologies. La música i els personatges són curiosos i no parlen. Què devien pensar les persones que el van veure per primera vegada el 1929?

El 1994 Skeleton Dance va ser considerat com el 18è millor curtmetratge d’animació de la història per 1.000 crítics.

Us animo a veure aquest grup d’esquelets que ballen i creen música en un tenebrós cementiri on es fa ús del so dels arbres i dels animals per acompanyar el ball.

 

El menjar blanc

grabado-medieval-de-una-cocinaEl menjar blanc és possiblement un dels menjars més antics que encara es cuinen avui en dia a Catalunya i en diferents països d’Europa amb noms molt semblants. A Itàlia, el Biancomangiare; a Anglaterra el Blancmange; a Espanya, el Manjar blanco, etc.

L’origen d’aquest plat s’intueix ja en el temps dels grecs i els romans. En el S.XI hi havia un manual de dietètica iraní en àrab, Al taqwin al silha, que es va traduir al català a l’edat mitjana, en el qual es descrivia un menjar blanc a base de farina d’arròs, llet i sucre.

En un inici sembla que el menjar blanc era un puré una mica dolç, els ingredients del qual eren el pollastre, la llet d’ametlles, el sucre i la farina d’arròs. El pollastre es podia substituir per altres animals o fins i tot per verdures. Arnau de Vilanova ja l’aconsellava en el Règimen sanitatis, tractat escrit el 1308, per tutelar la salut del rei d’Aragó i es podia llegir en el Llibre de Sent Soví, un receptari català de 1324.

A la cuina medieval, era un dels menjars estrella de la Quaresma, una crema que no tenia ni ous, ni llet animal. Com que tenia un elevat contingut calòric també es preparava com a remei per a les persones malaltes.

Durant el Renaixement es va continuar elaborant, i apareix en els receptaris catalans de l’època, com en  El llibre del coch (1520), de Robert de Nola.

A  La cuynera catalanaLa cuynera catalana, ó sia reglas útils, fàcils, seguras y económicas per cuynar bé: escullidas dels autors que millor han escrit sobre aquesta materia-,  receptari de 1835, el menjar blanc també s’anomena mató de monja.

De totes les variacions que es poden fer, la que us proposo és aquesta:

Ingredients (4 persones)
1l de llet d’ametlla
150 g de farina d’arròs ecològica
150 g de sucre panela
1 canó de canyella
1 pell de llimona
Canyella en pols

Elaboració

Posarem en un cassó la llet d’ametlles amb el canó de canyella, la pell de la llimona i la panela, ho posarem al foc i ho farem bullir. Quan bulli, abaixarem el foc i al cap de tres minuts, traurem el canó de canyella i la pell de la llimona. Desfarem la farina d’arròs en una mica de la llet d’ametlles freda i, passats els tres minuts, li anirem abocant poc a poc i sense deixar de remenar. Quan la barreja comenci a bullir, la deixarem cinc minuts més al foc, i la continuarem remenant fins que s’espesseeixi.

Tot seguit ho posarem en terrines i abans de servir-ho hi tirarem una mica de pols de canyella per sobre.

Tradicions del maig

klimt jardí amb flors

Jardí de flors. Gustav Klimt

L’arribada del maig representava el retorn al temps de les flors i de la verdor. Els pobles antics creien però, que els genis de la fred s’enfurismaven i per això durant els primers dies feia fred i mal temps.  “Pel maig no deixis ton gipó per si ve el fred de trascantó”.

A pagès, arribat aquest mes, Continua llegint