El Duetto Buffo Di Due Gatti, el “Duet humorístic de dos gats” és una peça que s’ha atribuït popularment a Gioachino Rossini però que sembla ser una compilació que conté fragments d’Otello (1816) i fou escrita per Robert Lucas de Pearsall, que va utilitzar el pseudònim de G. Berthold.
El “Duet de gats”, per ordre d’aparició, prové d’un extracte de la cabaletta de l’ària Ah, come mai non senti, cantada per Rodrigo en el segon acte d’Otello, de Rossini; d’un extracte d’un duo entre Otello i Yago del mateix acte i de la Katte-Cavatine del compositor danès Christoph Ernst Friedrich Weyse.
RODOLFO (tenendo la mano di Mimì, con voce piena di emozione) Che gelida manina! Se la lasci riscaldar. Cercar che giova? Al buio non si trova. Ma per fortuna è una notte di luna, e qui la luna l’abbiamo vicina.
Aspetti, signorina, le dirò con due parole chi son, che faccio e come vivo. Vuole?
Chi son? Sono un poeta. Che cosa faccio? Scrivo. E come vivo? Vivo. In povertà mia lieta scialo da gran signore rime ed inni d’amore. Per sogni, per chimere e per castelli in aria l’anima ho milionaria. Talor dal mio forziere ruban tutti i gioielli due ladri: gli occhi belli. V’entrar con voi pur ora ed i miei sogni usati e i bei sogni miei tosto son dileguar! Ma il furto non m’accora, poiché vi ha preso stanza la dolce speranza! Or che mi conoscete, parlate voi. Deh, parlate. Chi siete? Via piaccia dir?
La teva solitud
En tant que puguis, no malbaratis
La teva solitud, dedicant-la a una absurda
recerca de no-res, ni et persegueixis
tossudament per corredors obscurs,
esporuguit per la llum dels preceptes.
Surt a ple sol i fixa’t
en coses dures. Pensa
que el joc desmesurat de les paraules
no et servirà de res si no el recolzes
damunt d’allò que et volta. Hi ha les pedres
i els arbres i la gent i tantes coses
que pots tocar amb les mans! Que no t’adonis
algun dia, amb espant, que els anys et passen
i et mous només entorn de la teva ombra
INSTRUMENTAL, “Memorias de música, medicina y locura”, de James Rhodes
Irreverend, dens i mesurat. Un llibre que destil·la dolor, ràbia, impotència, que esgarrifa i alhora explica amb una claredat gens morbosa les conseqüències que comporta la violació a infants.
Pensem un moment en un infant de cinc anys, 5!, en un nostre fill, nebot, cosí, veí,… I ara imaginem el cos d’un home de quaranta anys o més, professor de gimnàstica i de boxa, 40!!!! Un home que viola una I altra vegada un infant dies, setmanes, anys… impassible, sense escrúpols. I ningú se n’adona o no se’n vol adonar. Pensem en les conseqüències corporals i mentals que comporta.
No ens ho podem imaginar! Per molt que ho intentem no podem sentir en el nostre cos, en la nostra ment, ni en la nostra cor ni una mil·lèsima del patiment del petit Rhodes i desgraciadament del que sofreixen massa infants al món, al nostre país, al nostre entorn.
Ni que només sigui per conscienciar una mica més la societat, és bo que s’hagi publicat aquest llibre. No tots els infants violats tenen la valentia de -com a au fènix que ha estat James Rhodes-, lluitar i ressorgir de les cendres més negres per renovar-se en una persona forta. L’au fènix de Rhodes ha nascut de dues passions: la música i l’amor incondicional al fill i de dos puntals: la seva actual parella i el seu mànager Denis.
Instrumental és un llibre amb capítols durs i alhora plens de lluita contra el sofriment viscut durant tants anys. No és un llibre de teràpia i no té intenció de ser-ho. No obstant, el poder sanador de la música és una constant del llibre.
L’autobiografia es divideix en “temes” que en realitat són capítols. Cada tema introdueix un compositor i una peça musical no escollida a l’atzar, sinó que juntes conformen un rèquiem al patiment i a la supervivència.
Radio Garden és una aplicació, un projecte interactiu de l’Institut Holandès del so i de la visió d’Amsterdam i desenvolupat per Puckey i Moniker i que, fruit d’un projecte radiofònic transfronterer, havia de ser temporal.
La curiositat i el que converteix Continua llegint →
El Dimecres de Cendra (dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma en el calendari catòlic, el protestant, i l’anglicà. Es celebra 46 dies abans de Pasqua.
La Quaresma dura 40 dies, però com que no es compten els diumenges, es considera que dura 7 setmanes. Per això, quan es representa la Vella Quaresma es dibuixa amb set cames. Aquestes cames fan de calendari i cada setmana que s’acaba se n’arrenca una. I per què és vella? Doncs perquè simbolitza Continua llegint →
Si un dia sentim una cançó i ens agrada però no sabem qui la canta o com es diu, hi ha una app gratuïta que ens ajudarà a esbrinar-ho en pocs segons.
moixaines 