Category Archives: relacions

Instrumental, un llibre de James Rhodes

 

INSTRUMENTAL, “Memorias de música, medicina y locura”, de James Rhodes

Irreverend, dens i mesurat. Un llibre que destil·la dolor, ràbia, impotència, que esgarrifa i alhora explica amb una claredat gens morbosa les conseqüències que comporta la violació a infants.

Pensem un moment en un infant de cinc anys, 5!, en un nostre fill, nebot, cosí, veí,… I ara imaginem el cos d’un home de quaranta anys o més, professor de gimnàstica i de boxa, 40!!!! Un home que viola una I altra vegada un infant dies, setmanes, anys… impassible, sense escrúpols. I ningú se n’adona o no se’n vol adonar. Pensem en les conseqüències corporals i mentals que comporta.

No ens ho podem imaginar! Per molt que ho intentem no podem sentir en el nostre cos, en la nostra ment, ni en la nostra cor ni una mil·lèsima del patiment del petit Rhodes i desgraciadament del que sofreixen massa infants al món, al nostre país, al nostre entorn.

Ni que només sigui per conscienciar una mica més la societat, és bo que s’hagi publicat aquest llibre. No tots els infants violats tenen la valentia de -com a au fènix que ha estat James Rhodes-, lluitar i ressorgir de les cendres més negres per renovar-se en una persona forta. L’au fènix de Rhodes ha nascut de dues passions: la música i l’amor incondicional al fill i de dos puntals: la seva actual parella i el seu mànager Denis.

Instrumental és un llibre amb capítols durs i alhora plens de lluita contra el sofriment viscut durant tants anys. No és un llibre de teràpia i no té intenció de ser-ho. No obstant, el poder sanador de la música és una constant del llibre.

L’autobiografia es divideix en “temes” que en realitat són capítols. Cada tema introdueix un compositor i una peça musical no escollida a l’atzar, sinó que juntes conformen un rèquiem al patiment i a la supervivència.

 

 

Anuncis

Helen Keller

o-BUBBLE-900.jpg

Helen Adams Keller (Tuscumbia, 1880 – Easton, 1968) és una escriptora i mestra nord-americana que destaca perquè va ser la primera persona invident i sordmuda que va assolir una titulació universitària.

Quan tenia dinou mesos Continua llegint

Vull estar amb tu

Kandins

L’olor del cafè dels matins quan em llevo amb tu.
Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar.

I penso en tu a cada moment
des que el sol treu el cap pel Tagamanent
i va il·luminant els somriures de la meva gent.

El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit
els veïns del tercer que se’m queixen dels teus crits d’ahir.

I quan em dius que tens pressa però encara tens temps
d’enganxar-te als llençols durant cinc minuts més.
fent el gos, fent l’amor,
espolsant-nos la mandra molt lentament.

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars,
ningú podrà fer-me dubtar:
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.
Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.

Quan m’enfado i esclates a riure per sota el nas,
quan et dono peixet en els jocs que t’agrada guanyar.

La vida tranquil·la dels dies d’estiu,
les nits a la fresca banyant-nos al riu,
petons i cançons a la platja de Tamariu

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars,
ningú podrà fer-me dubtar:
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.
Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.

La teva veu comença el dia,
la promesa d’una alegria
que viu entre els teus gestos quotidians.
Em quedaré amb tu per sempre,
a la vora de la primavera
que desplegues generosa a cada pas.

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars,
ningú podrà fer-me dubtar:
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.
Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.

Sant Jordi

rosa

 

Plou. Llisquen les gotes
pels pètals de les roses.
És primavera, reviu Sant Jordi.
Calidesa en l’aire, somriure dolç.
Plou. Llisquen les nostres mans.
Sensualitat de la pell i del bes.
Foc en el cos i en el cor.
Passió. Amor.

L’amor que no m’espanta


Lluny de l’amor ferotge de l’origen,
lluny de l’amor que inventa la ment com a refugi,
l’amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l’amor del sol d’hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil.litza.

Aquests poemes parlen d’esperar.
Perquè, sempre, l’amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l’altura de tanta soledat.

MARGARIT, Joan, Misteriosament feliç. Proa 2008.

Fer-nos grans

intergenerationalCada minut, cada hora, cada dia, cauen més granets de sorra en el nostre rellotge vital. Cada setmana, cada mes, cada any, som una mica més grans. El rellotge no s’atura. Fer-nos grans és natural. Tots volem arribar a vells tot i que ens ho mirem de reüll. Continua llegint