Category Archives: llibres

Instrumental, un llibre de James Rhodes

 

INSTRUMENTAL, “Memorias de música, medicina y locura”, de James Rhodes

Irreverend, dens i mesurat. Un llibre que destil·la dolor, ràbia, impotència, que esgarrifa i alhora explica amb una claredat gens morbosa les conseqüències que comporta la violació a infants.

Pensem un moment en un infant de cinc anys, 5!, en un nostre fill, nebot, cosí, veí,… I ara imaginem el cos d’un home de quaranta anys o més, professor de gimnàstica i de boxa, 40!!!! Un home que viola una I altra vegada un infant dies, setmanes, anys… impassible, sense escrúpols. I ningú se n’adona o no se’n vol adonar. Pensem en les conseqüències corporals i mentals que comporta.

No ens ho podem imaginar! Per molt que ho intentem no podem sentir en el nostre cos, en la nostra ment, ni en la nostra cor ni una mil·lèsima del patiment del petit Rhodes i desgraciadament del que sofreixen massa infants al món, al nostre país, al nostre entorn.

Ni que només sigui per conscienciar una mica més la societat, és bo que s’hagi publicat aquest llibre. No tots els infants violats tenen la valentia de -com a au fènix que ha estat James Rhodes-, lluitar i ressorgir de les cendres més negres per renovar-se en una persona forta. L’au fènix de Rhodes ha nascut de dues passions: la música i l’amor incondicional al fill i de dos puntals: la seva actual parella i el seu mànager Denis.

Instrumental és un llibre amb capítols durs i alhora plens de lluita contra el sofriment viscut durant tants anys. No és un llibre de teràpia i no té intenció de ser-ho. No obstant, el poder sanador de la música és una constant del llibre.

L’autobiografia es divideix en “temes” que en realitat són capítols. Cada tema introdueix un compositor i una peça musical no escollida a l’atzar, sinó que juntes conformen un rèquiem al patiment i a la supervivència.

 

 

Anuncis

A l’Empordà

IMG_9140A l’Empordà és un poema de Maria Perpinyà. La Maria era de Verges. Continua llegint

Cels d’hivern

 

fullsizerender-9

El camp llagrimeja solitari i erm,
sota l’agonia d’aquests cels d’hivern.

Dos riells de gebre solquen el camí;
dues fulles seques van pel ventolí.

Humitats dolroses xopen les arrels;
estremeixen l’aire tremolins crudels.

Un silenci pàl·lid regna en tot indret;
tot és mort: sols viuen les llavors i el fred.

Soledat glaçada, gestos desolats
de les branques nues sobre els cels morats.

Miquel Ferrà, A mig camí, Barcelona, 1926.

Sobretot no facis mal

sobretot-no-facis-malHenry Marsh, és un dels neurocirurgians més coneguts del món i dels més famosos a Anglaterra Continua llegint