Category Archives: reflexió

A l’Empordà

IMG_9140A l’Empordà és un poema de Maria Perpinyà. La Maria era de Verges. Continua llegint

Helen Keller

o-BUBBLE-900.jpg

Helen Adams Keller (Tuscumbia, 1880 – Easton, 1968) és una escriptora i mestra nord-americana que destaca perquè va ser la primera persona invident i sordmuda que va assolir una titulació universitària.

Quan tenia dinou mesos Continua llegint

Els núvols

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus…

Màrius Torres

Sobretot no facis mal

sobretot-no-facis-malHenry Marsh, és un dels neurocirurgians més coneguts del món i dels més famosos a Anglaterra Continua llegint

L’amor que no m’espanta


Lluny de l’amor ferotge de l’origen,
lluny de l’amor que inventa la ment com a refugi,
l’amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l’amor del sol d’hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil.litza.

Aquests poemes parlen d’esperar.
Perquè, sempre, l’amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l’altura de tanta soledat.

MARGARIT, Joan, Misteriosament feliç. Proa 2008.

Setembre

IMG_0265Poc a poc s’acaba l’estiu més fervorós. La llum del dia és brillant, la de la tarda relaxada i plena de matisos groc-blaus. El capvespre tenyeix de rosats el que seran en poca estona ombres agrisades que cediran a la foscor del vespre i dels estels.

El brogit d’algunes platges, similar al de les abelles excitades en un rusc, s’amoroseix i el so de les onades i el lleu clapoteig de les barques i dels pocs banyistes pren el protagonisme. Continua llegint