A l’Empordà

IMG_9140A l’Empordà és un poema de Maria Perpinyà. La Maria era de Verges. Continua llegint

Anuncis

Helen Keller

o-BUBBLE-900.jpg

Helen Adams Keller (Tuscumbia, 1880 – Easton, 1968) és una escriptora i mestra nord-americana que destaca perquè va ser la primera persona invident i sordmuda que va assolir una titulació universitària.

Quan tenia dinou mesos Continua llegint

La Vella Quaresma

Vella Quaresma - Reus

La Vella Quaresma de Reus

El Dimecres de Cendra (dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma en el calendari catòlic, el protestant, i l’anglicà. Es celebra 46 dies abans de Pasqua.
La Quaresma dura 40 dies, però com que no es compten els diumenges, es considera que dura 7 setmanes. Per això, quan es representa la Vella Quaresma es dibuixa amb set cames. Aquestes cames fan de calendari i cada setmana que s’acaba se n’arrenca una. I per què és vella? Doncs perquè simbolitza Continua llegint

Els núvols

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a dins…

Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

la seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus…

Màrius Torres

La font d’Albert Zabel

La Font és l’obra més coneguda del compositor alemany i notable arpista Albert Zabel (1835-1910), fundador de l’escola russa de l’arpa.

Aquesta noieta, una jove i prodigiosa arpista, posa -com pretenia Zabel- l’accent en el so poètic i delicat d’aquest instrument, tot imitant el brollar, la caiguda i els esquitxos de les aigües d’una font.

Cels d’hivern

 

fullsizerender-9

El camp llagrimeja solitari i erm,
sota l’agonia d’aquests cels d’hivern.

Dos riells de gebre solquen el camí;
dues fulles seques van pel ventolí.

Humitats dolroses xopen les arrels;
estremeixen l’aire tremolins crudels.

Un silenci pàl·lid regna en tot indret;
tot és mort: sols viuen les llavors i el fred.

Soledat glaçada, gestos desolats
de les branques nues sobre els cels morats.

Miquel Ferrà, A mig camí, Barcelona, 1926.

Sobretot no facis mal

sobretot-no-facis-malHenry Marsh, és un dels neurocirurgians més coneguts del món i dels més famosos a Anglaterra Continua llegint

Crema de tres cebes

ceba-vermella

 

 

 

 

 

Ingredients (per a 4 persones)
200 grams de cebes de Figueres
200 grams de cebes morades
8 escalunyes
25 grams de carn magra de porc
1 litre de brou de pollastre
2 cullerades d’oli d’oliva verge extra
Sal i pebre

Elaboració
Pelarem les cebes i les tallarem a làmines fines. Posarem l’oli en una cassola de base ampla. Quan comenci a ser tebi hi tirarem la ceba i la deixarem coure durant 7 minuts, aproximadament, amb el foc baix i sense deixar de remenar.
Quan la ceba sigui tova i transparent, hi tirarem la carn magra de porc tallada a daus i deixarem que cogui dos minuts més. Ho triturarem tot.
Hi afegirem el brou de pollastre calent i ho salpebrarem.
Quan arrenqui el bull, deixarem que cogui 10 minuts més, hi afegirem més sal i pebre, si cal, i ho batrem durant una bona estona perquè quedi ben fi.

I ja és a punt per menjar!

Podem servir la crema amb dauets de pa torrat o amb làmines de mozarella.

Tardor benigna

fullsizerender-6
Passen en llarga desfeta
damunt les flors dels terrats
núvols que vénen de ploure,
decandits i escabellats.Naveguen en la mar dolça
d’un cel blau tot indolent,
i mira el sol i no mira,
amorosit en argent.Més suau que en primavera,
la llum pinta els degotalls;
els carrers lluen i lluen
de finestres amb miralls.

I ara que al verger hi han a penes
roges pomes a collir
i rossegen tant els arbres
que encatifen el camí,

amb bell sucre d’indulgència
i l’humil foquet a punt,
hom fa encara melmelades
de records d’amor difunt.
Josep Carner

Setembre

m_id_379009_grapes

Setembre. El nom dels mesos de l’any prové del calendari romà. Inicialment, en aquesta època, l’any tenia deu mesos i començava el mes de març. El setè mes era, doncs, el setembre, que ve del llatí septem.

El setembre pot ser molt assolellat i sec –El mes de setembre, asseca les fonts sempre-, o plujós –Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural; el setembre s’endú els ponts o eixuga les fonts.
Continua llegint