A l’època romana, l’emperador Vespacià (del 69 al 79 aC) va establir l’impost per l’orina, el vectigal urinae. Aquesta es feia servir per blanquejar teles i tractar les pells i com a dentrífic. Era molt demandada, i qui en comprava, pagava una taxa.
El 1698 l’emperador rus Pere I el Gran també va imposar una taxa a les persones que portessin barba. La idea era afavorir la higiene i potenciar una imatge més europea. Al segle anterior, a Anglaterra, Enric VIII ja havia establert un impost per qui en portés, amb la intenció que aquesta fos senyal de classe alta.
I és que qui s’emporta un dels premis a l’originalitat de les taxes és Anglaterra que de 1660 a 1689 va cobrar un impost per les cases que tenien xemeneia. La conseqüència va ser que molts propietaris construïssin parets que les dissimulessin i amaguessin. I el 1696 van començar a cobrar per les finestres, les window tax. S’havia de tributar per les finestres i obertures. Qui tingués més finestres i obertures, més havia de pagar. Ni l’aire, ni la llum eren gratuïts. De manera que moltes famílies van tapar les finestres, hi va haver menys ventilació i conseqüentment més malalties.
Charles Dickens ho va denunciar a la seva revista Household words : “The adage ‘free as air’ has become obsolete by Act of Parliament. Neither air nor light have been free since the imposition of the window-tax. We are obliged to pay for what nature lavishly supplies to all, at so much per window per year; and the poor who cannot afford the expense are stinted in two of the most urgent necessities of life.
L’impost es va eliminar el 1851.
Però aquests no són els únics impostos xocants, sinó que el 1784 Anglaterra va establir el nou impost pels rajols de les cases– d’aquí que les fàbriques optessin per fabricar-ne de més grossos- i el 1795 per les perruques.
I si canviem de país i sense anar tant lluny en el temps, no oblidem l’impost que el 2016 va establir Portugal per les cases que tenien més sol o l’encara vigent que cobren alguns països de la Unió Europea “pels pets de les vaques”… sí, sí… pel metà, un dels causants de l’escalfament global. I sinó mireu la legislació de Dinamarca i comprovareu que és un dels països que cobra més per cada vaca…
Per recaptar, la originalitat que no falti!
moixaines 