Em fa que sé de qui són aquests arbres.
És al poble, però, que té la casa;
No hi ha perill que em vegi aquí aturat
guaitant com la nevada els hi embolcalla.
El poltre deu notar que no és del cas
que ens aturem no havent-hi a prop un mas,
entre aquest bosc i la bassa glaçada,
el capvespre més llòbrec de tot l’any.
Fa que dringui l’arnès d’una sacsada
com per fer-me adonar de la badada.
Després només se sent el fregadís
d’un vent suau i les volves que cauen.
El bosc és bell i fondo i ombradís;
jo he de complir, però, el meu compromís
i abans no dormi córrer molts camins,
i abans no dormi córrer molts camins.
Robert Frost
(Trad. Narcís Figueras)
moixaines 