Tag Archives: Empordà

Crema de tres cebes

ceba-vermella

 

 

 

 

 

Ingredients (per a 4 persones)
200 grams de cebes de Figueres
200 grams de cebes morades
8 escalunyes
25 grams de carn magra de porc
1 litre de brou de pollastre
2 cullerades d’oli d’oliva verge extra
Sal i pebre

Elaboració
Pelarem les cebes i les tallarem a làmines fines. Posarem l’oli en una cassola de base ampla. Quan comenci a ser tebi hi tirarem la ceba i la deixarem coure durant 7 minuts, aproximadament, amb el foc baix i sense deixar de remenar.
Quan la ceba sigui tova i transparent, hi tirarem la carn magra de porc tallada a daus i deixarem que cogui dos minuts més. Ho triturarem tot.
Hi afegirem el brou de pollastre calent i ho salpebrarem.
Quan arrenqui el bull, deixarem que cogui 10 minuts més, hi afegirem més sal i pebre, si cal, i ho batrem durant una bona estona perquè quedi ben fi.

I ja és a punt per menjar!

Podem servir la crema amb dauets de pa torrat o amb làmines de mozarella.

La torna i la vianda

paHi ha unes dues paraules que sempre m’han cridat l’atenció.

Una pràcticament s’ha perdut, tot i que he vist fer-ne ús fa molts anys a la fleca d’en Josep Figueras i la Pilar que hi havia a la plaça Major de Verges, i no en fa tants en un poblet de la Garrotxa. Avui en dia no sé d’enlloc que l’apliquin.

Es tracta de la torna. Recordeu què és la torna? Us l’han donada?

La torna és el tros de producte que s’afegeix a un altre de sencer que no té el pes que correspon i que amb el tros, s’aconsegueix. La torna més coneguda és la del pa. El que ha de ser un pa de quilo, pot ser que un cop amassat i cuit no arribi al pes. La torna és el tros de pa que s’afegeix a la balança per tal que el conjunt del pa pesi realment 1000 grams.

SofregimVerduraL’altra paraula sempre m’ha encuriosit perquè segons qui la diu i en quina zona es diu té un sentit o un altre. Es tracta de la vianda.

La vianda prové del mot francès “viande” que fa referència als aliments, a tot allò que es menja.

Aquesta paraula, sobretot en poblets petits de l’Empordà encara la podem sentir, tot i que, com deia abans, amb diferent enfocament. Hi ha qui la fa servir per referir-se al “tall”, a la carn o al peix, tot i que especialment a la carn i hi ha qui la diu per referir-se a la verdura cuita, especialment mongetes, bledes, fesolines,…

Encara avui, al mercat de Palafrugell, la Mercè, una venedora de productes del camp i de l’hort, em deia que ahir per sopar havia menjat “un bon plat de vianda i un tall de xai”.

D’altra banda, hi ha famílies que per dinar o sopar mengen “un plat de verdura i vianda”.

La coneixeu aquesta paraula? La dieu? I en quin sentit? Aquesta és la gràcia de la llengua. És ben viva i definidora.

Setembre

IMG_0265Poc a poc s’acaba l’estiu més fervorós. La llum del dia és brillant, la de la tarda relaxada i plena de matisos groc-blaus. El capvespre tenyeix de rosats el que seran en poca estona ombres agrisades que cediran a la foscor del vespre i dels estels.

El brogit d’algunes platges, similar al de les abelles excitades en un rusc, s’amoroseix i el so de les onades i el lleu clapoteig de les barques i dels pocs banyistes pren el protagonisme. Continua llegint