Category Archives: menjar

Crema de tres cebes

ceba-vermella

 

 

 

 

 

Ingredients (per a 4 persones)
200 grams de cebes de Figueres
200 grams de cebes morades
8 escalunyes
25 grams de carn magra de porc
1 litre de brou de pollastre
2 cullerades d’oli d’oliva verge extra
Sal i pebre

Elaboració
Pelarem les cebes i les tallarem a làmines fines. Posarem l’oli en una cassola de base ampla. Quan comenci a ser tebi hi tirarem la ceba i la deixarem coure durant 7 minuts, aproximadament, amb el foc baix i sense deixar de remenar.
Quan la ceba sigui tova i transparent, hi tirarem la carn magra de porc tallada a daus i deixarem que cogui dos minuts més. Ho triturarem tot.
Hi afegirem el brou de pollastre calent i ho salpebrarem.
Quan arrenqui el bull, deixarem que cogui 10 minuts més, hi afegirem més sal i pebre, si cal, i ho batrem durant una bona estona perquè quedi ben fi.

I ja és a punt per menjar!

Podem servir la crema amb dauets de pa torrat o amb làmines de mozarella.

Pel juliol… a la una canta el gall, a les dues la gallina, a les tres el rossinyol i a les quatre ja és de dia

IMG_7425El mes de juliol és el mes de la calor i durant les primeres setmanes encara es poden veure màquines de segar amunt i avall. Els camps segats, descansen grocs i sovint la planúria escapça la vista a causa de les bales grosses i rodones desades curosament en fileres. El contrast d’aquest paisatge ve donat pel dels arrossars, plens de verdor i de vida, per les hortes plenes de mongetes,  tomates, cebes, cogombres, i pels arbres fruiters que enllamineixen la vista i la boca quan assaborim la fruita madura i dolça. El roig de les cireres ha donat pas al taronja lluent dels albercocs i al foc dels préssecs. La carnositat d’aquestes a la frescor de les síndries i dels melons. Pels jardins, lluen esplets de tot tipus de flors i d’olors que tempten les abelles amb les ratlles del groc del girasol. Enmig de tot aquest joc de colors, olors, sabors i contrastos, els ocells solquen els espais amb una alegria i uns refilets encomanadissos.

En referència als ocells o al cantar tenim expressions com:

Canta com un rossinyol : Persona que té una veu harmoniosa i clara quan canta

Xerraire com una mallerenga: Persona que no calla mai.

Fa galls: Persona que desentona quan canta.

Cantar-li les quaranta: Renyar, dir les coses pel seu nom a una persona.

Cantar les absoltes: Donar per perduda alguna cosa

Ni menja, ni piula: Una persona que no fa res.

Guisat de calamars

guisat de calamarsIngredients
1 kg de calamars
1 cabeça d’alls
3 cebes de Figueres
1 tomata madura
2 fulles de llorer
1 polsim d’orenga
5 patates mitjanes
1 got de vi blanc
Oli verge  d’oliva
Sal

Elaboració

Netegem els calamars i els tallem a Continua llegint

El menjar blanc

grabado-medieval-de-una-cocinaEl menjar blanc és possiblement un dels menjars més antics que encara es cuinen avui en dia a Catalunya i en diferents països d’Europa amb noms molt semblants. A Itàlia, el Biancomangiare; a Anglaterra el Blancmange; a Espanya, el Manjar blanco, etc.

L’origen d’aquest plat s’intueix ja en el temps dels grecs i els romans. En el S.XI hi havia un manual de dietètica iraní en àrab, Al taqwin al silha, que es va traduir al català a l’edat mitjana, en el qual es descrivia un menjar blanc a base de farina d’arròs, llet i sucre.

En un inici sembla que el menjar blanc era un puré una mica dolç, els ingredients del qual eren el pollastre, la llet d’ametlles, el sucre i la farina d’arròs. El pollastre es podia substituir per altres animals o fins i tot per verdures. Arnau de Vilanova ja l’aconsellava en el Règimen sanitatis, tractat escrit el 1308, per tutelar la salut del rei d’Aragó i es podia llegir en el Llibre de Sent Soví, un receptari català de 1324.

A la cuina medieval, era un dels menjars estrella de la Quaresma, una crema que no tenia ni ous, ni llet animal. Com que tenia un elevat contingut calòric també es preparava com a remei per a les persones malaltes.

Durant el Renaixement es va continuar elaborant, i apareix en els receptaris catalans de l’època, com en  El llibre del coch (1520), de Robert de Nola.

A  La cuynera catalanaLa cuynera catalana, ó sia reglas útils, fàcils, seguras y económicas per cuynar bé: escullidas dels autors que millor han escrit sobre aquesta materia-,  receptari de 1835, el menjar blanc també s’anomena mató de monja.

De totes les variacions que es poden fer, la que us proposo és aquesta:

Ingredients (4 persones)
1l de llet d’ametlla
150 g de farina d’arròs ecològica
150 g de sucre panela
1 canó de canyella
1 pell de llimona
Canyella en pols

Elaboració

Posarem en un cassó la llet d’ametlles amb el canó de canyella, la pell de la llimona i la panela, ho posarem al foc i ho farem bullir. Quan bulli, abaixarem el foc i al cap de tres minuts, traurem el canó de canyella i la pell de la llimona. Desfarem la farina d’arròs en una mica de la llet d’ametlles freda i, passats els tres minuts, li anirem abocant poc a poc i sense deixar de remenar. Quan la barreja comenci a bullir, la deixarem cinc minuts més al foc, i la continuarem remenant fins que s’espesseeixi.

Tot seguit ho posarem en terrines i abans de servir-ho hi tirarem una mica de pols de canyella per sobre.

Porrussalda

porrusalda

Porrusalda, paraula que en basc significa caldo de porros,  és un plat típic basc i navarrès elaborat principalment porros i també amb verdures com les pastanagues, les patates, les cebes i la carbassa.

 

 

Ingredients (per a 4 persones)

5 porros
3 pastanagues
3 patates Red Pontiac
1 ceba
1 l de brou de pollastre
1/2 l d’aigua mineral
oli d’oliva verge extra
julivert
sal (opcional)

Elaboració

Per fer el brou posarem retalls de pollastre, julivert i opcionalment sal en una olla amb aigua mineral. Ho courem amb l’olla tapada durant 6 o 7 minuts comptats a partir del moment que comença a sortir el vapor. >Ho desgreixarem, ho colarem i ho desarem.

Pelarem les cebes i les picarem ben fines. Posarem un raig d’oli en una cassola i hi tirarem les cebes. Les courem a foc ben baix, sense que quedin gens daurades. Hi tirarem el brou.

Tallarem els porros a rodelles. Pelarem les pastanagues i les patates i les tallarem també. Afegirem els porros, les pastanagues i les patates a la cassola. Hi tirarem sal (opcional) i ho deixarem coure durant 18-20 minuts.

I ja tenim a punt la porrussalda. La servirem calenta en un plat fondo i… bon profit!

Aquest plat també es pot cuinar afegint-hi bacallà dessalat els darrers 4-5 minuts. Recordeu que el bacallà autèntic és el gadus morhua i no el Trisopterus  i el Pollachius (que són l’abadejo i la mòllera).

 

Parlant de la Quaresma

vella quaresmaAquest mes de març ens acompanya la Quaresma (període de set setmanes que va des del Dimecres de Cendra fins al Diumenge de Rams), època en què molts anys enrere els divendres es feia dejuni, no es menjava res o unes sopes d’oli o escudella sense carn. Continua llegint