A l’Empordà

IMG_9140A l’Empordà és un poema de Maria Perpinyà. La Maria era de Verges. La recordo molt primeta, polida i sempre llegint. Quan era petita i passava per davant de casa seva, la veia sovint  asseguda en una cadira, a l’entrada, al sol a l’hivern i a l’ombra a l’estiu, i sempre, sempre, amb un llibre a les mans. La seva afició a la lectura em cridava l’atenció. Anys després vaig saber que era poeta, traductora i periodista. Aquest és un dels seus poemes.

A l’Empordà

Fins que jo mori i en l’enllà màgic, seràs, per mi,
la inoblidada,
clara rosella d’oberta flama, tija gentil,
flor de ma raça.

En l’amor meva, en la sang meva, perduraràs
frement, intacta,
tu a qui sento harmoniosa, preada i lleu
com ta sardana.

Veig els teus límits, sovint altívols, també suaus,
a banda i banda;
la mar que em crida amb sa riquesa de boira i cant,
murtra i argelaga.

Oh, quina glòria d’enyor, d’escumes i ginestar
en ella em guardes!
Oh, quines frondes d’heures, alzines i castanyers,
entre les barques!

També m’ofrenes amb fris de núvols i ocells esquius,
les serralades
on, escondida, la meravella dels gorgs més blaus
sembla esperar-me.

Aspres roquissos, llacs de misteri i de vellut,
entre muntanyes
que un dia foren bressol de llengua i de combat
i de remembrança.

Combat pel viure i per l’aurora que tot just neix
i ja s’abranda,
la que somnien, la que respiren els teus infants,
ara i ans d’ara.
Maria Perpinyà (Verges, Baix Empordà, 1901 – Banyoles, Pla de l’Estany, 1994)

maria Perpinyà

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s