Sobretot no facis mal

sobretot-no-facis-malHenry Marsh, és un dels neurocirurgians més coneguts del món i dels més famosos a Anglaterra -on va ser el primer en operar un glioma –tumor que afecta la parla i el moviment de les extremitats- amb anestèsia local, així que parlant amb el malalt, durant l’operació, es pot comprovar que no quedi afectat. Tot i que en un inici va cursar Ciències Polítiques, Filosofia i Economia a la Universitat d’Oxford, al cap d’uns anys va decidir estudiar Medicina i es va especialitzar en Neurocirurgia. Aficionat a l’apicultura i a treballar la fusta, combina la seva activitat amb el voluntariat a països com Ucraïna, Albània, Kurdistan i Nepal.

Quan li faltava poc per jubilar-se, Henry Marsh va decidir recuperar els seus diaris professionals i escriure aquest llibre amb l’objectiu d’apropar la incertesa i humanitat de la medicina a les persones.

Sobretot no em facis mal és un llibre diferent dels que habitualment llegim. És la humanització de la medicina. És planer i ben escrit. No obstant, no és un llibre recomanable per a les persones que s’impressionen fàcilment. En els seus capítols hi conviuen la vida i la mort, l’imprevist, la incertesa, la sort i la dissort, l’alegria i la tristesa amb les descripcions detallades d’operacions d’aneurismes, medul·loblastomes,…

Tot i que el títol parteix del Primum non nocere que forma part o hauria de formar part de l’ètica dels metges, el cert és que algunes vegades es produeixen errors severs i dolor i els pacients no es recuperen, queden amb afectacions greus pitjors que la mort, sobretot per a la família, o moren i apareix aleshores la lliçó dels límits de la medicina i de l’ésser humà.

Marsh ens diu: “El més difícil no és operar, és decidir si operar o no i viure amb les conseqüències.” “No hi ha problemes petits en la cirurgia cerebral. En el cervell és on hi ha els nostres pensaments, sentiments, personalitat, opinions. Tot ve del nostre cervell.”

D’aquí que en una entrevista Marsh explica que “Una raó per escriure el llibre és que els metges sovint pateixen demandes i crítiques. Crec fermament que, com a metges, hem de tractar els malalts com si fossin els nostres iguals, com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres. Però això és una relació que va en les dues direccions: els pacients han d’entendre que el metge també és un ésser humà.” “Sovint has d’amagar part de la veritat, perquè fa massa por. Com que totes les operacions del cervell són perilloses, sempre has d’explicar els riscos als pacients. Però hi ha maneres de fer-ho més alarmants i altres amb què et guanyes la confiança.”

En el llibre, el neurocirurgià, reflexiona que és pràcticament impossible operar les persones afins perquè es perd la distància professional i intervenen els sentiments i l’angoixa; que els pacients feliços i confiats es recuperen més de pressa que no pas els ansiosos; que la part difícil és parlar amb els pacients, sobretot quan les coses han anat malament.

Quan es va publicar el llibre – Don’t arm (en anglès)- el Financial Times i The Economist el van considerar el llibre de l’any i va ser un dels més ben posicionats en els llistats del Sunday Times i el New York Times i premiat amb el Pen Ackerley. A Catalunya, amb bon encert, l’ha publicat l’editorial Salamandra.

“Un llibre deliciós, impactant, molt ben escrit i molt necessari.” Carles Capdevila

“Els pensaments i els temors d’un metge(…) ple d’inquietuds davant d’operacions que s’humanitzen en cada paràgraf.” Albert Espinosa

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s